Perdoneu que vingui a no tancar el tema de la setmana i perdoneu-me també perquè no m’he llegit totes les opinions i punts de vista, ni tots els tuits, ni he vist l’espectacle, ni he…
Fira Tàrrega 2022: recuperar l’espai públic
L’espai públic va ser la primera víctima de la pandèmia de covid-19. De fet, en aquells primers dies d’incertesa i por de març de 2020 l’única prohibició real a què ens vam enfrontar va ser…
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda
No fa una setmana que la Neus Molina em preguntava a la secció Entredos del programa d’iCat Entre Caixes (minut 1.00.00) si era difícil fer una crítica negativa. Vaig respondre-li el que responc sempre que…
Explore el jardín de los cárpatos
José y sus hermanas (apunteu-vos bé el nom que, segons deixa entreveure la cançó que obre el seu neu espectacle, estan una mica fins la figa que tothom (jo inclosa) les digui «los de las…
Fer crítica en temps de pandèmia
Aquests dies em pregunten sovint si estic anant molt al teatre i la resposta és no gaire. La pandèmia afecta cadascú a la seva manera, i a mi em costa sortir de casa. Suposo que…
Els gossos
La família és font inesgotable de conflicte tant a la realitat com a la ficció. De fet, deu ser aquest el motiu pel qual aquesta mena relats no desapareixen mai del panorama, son un mecanisme…
Els somnàmbuls
Vaig anar a veure Els somnàmbuls, sobretot, per curiositat. Després d’uns quants anys seguint la feina de Llàtzer Garcia (La terra oblidada, La pols, Sota la ciutat, L’última nit del món, Els nens desagraïts, No…
Todas las flores
Cuando voy a ver una pieza de Bàrbara Mestanza sé que voy a que me sacudan. Esto es así. Mestanza no firma nunca piezas apacibles, su arte no es plácido y no permite ser meramente…