Dilluns a la tarda vaig tenir la sort de poder assistir a una representació de teatre-fòrum, una tècnica de teatre dels oprimits i les oprimides que permet treballar temàtiques socials des d’una intervenció artística (perdoneu la definició de llibre, però penso que, en aquest cas, és important dir-la). L’espectacle era de la companyia Nus Teatre, es deia #1000likes i, tot i que està pensat per a públic adolescent, jo vaig veure una funció especial per a alumnes d’universitat.
#1000likes aborda el ciberassetjament escolar, un problema present actualment en la majoria (per no dir tots) els instituts. Si l’assetjament sempre havia estat el pa de cada dia a les escoles (sempre hi ha alumnes que troben formes i motius per fer la vida impossible a alguns companys), amb l’arribada de les noves tecnologies aquest problema s’ha extés a la xarxa. Ara ja no cal mirar a la cara a un company per insultar-lo o burlar-se’n, ara això es pot fer des d’un telèfon mòbil i les 24 hores del dia. A #1000likes coneixem la història de la Lina que, per un motiu completament trivial, comença a ser víctima de burles en el xat de la classe fins a quedar completament aïllada del grup.
Però el teatre-fòrum no es limita a explicar-nos una història, i això és el que el diferencia de qualsevol altra mena d’espectacle. El teatre-fòrum implica directament els espectadors, així que, després d’assistir a tot el procés que pateix la Lina, la companyia ens convida a unir-nos a les actrius i canviar la història, a viatjar enrere i trobar moments en els que les coses podrien haver pres un camí diferent. I aquí no val el “jo això ho soluciono…” i prou. Seguint la màxima dels “fets, no paraules”, el teatre-fòrum convida el públic a entrar a escena i representar les idees i propostes que sorgeixin per poder veure’n inmediatament l’impacte en el relat. Cal destacar en aquest punt la increïble flexibilitat i capacitat d’improvisació d’Ainhoa Roca, Anna Tamayo i Albert Requena, que feien reaccionar els personatges de la història en funció d’allò que els proposàvem, i anaven amunt i avall del text seguint els nostres desitjos. A més, en aquest cas, com que l’entorn virtual també era important, el públic teníem els mòbils encesos i, en un moment donat, també vam poder interactuar amb ells mitjançant el chat privat dels personatges!
Però el més positiu i valuós de l’experiència és que en aquest procés no hi ha respostes correctes ni incorrectes. #1000likes ens fa entendre que no hi ha cap recepta màgica contra el ciberassetjament i, encara més important, que no és quelcom entre assetjador, assetjat i adults responsables, sinó que afecta a tothom, especialment els que miren. Que és una cosa de grup que cal tractar en grup.
Estic convençuda que #1000likes és infinitament més útil i transformadora que totes les xerrades, els discursos i les esbroncades del món, perquè treballa des de l’empatia, des del fet de posar-se en la pell de l’altre. No preten alliçonar ni buscar culpables, sinó que presenta uns fets i ens dóna tot el poder per a intervenir-hi. Ens dóna la llibertat de fer el que cal fer en un entorn segur i amable.
Si de mi depengués, us asseguro que seria obligatori a totes les escoles i instituts. No se m’acut cap eina educativa millor.