Després de Kohlhaas de la Companyia Ingnífuga i Mars Joan de Dara Teatre, el Cicló del Tantarantana continua bufant amb força de la mà de la Companyia Casa Real i les seves 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme.
Però no us enganyeu, darrera la seva innegable simpatia s’amaga un text amb mala baba, tan divertit com revolucionari, tan sorneguer com antisistema.
Veient 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme no vaig poder evitar pensar en Sobre el fenomen de les feines de merda de La Calòrica (a qui veurem també molt aviat al Cicló). Totes dues peces comencen de manera similar, mostrant-nos petites escenes que demostren que vivim a un món on les feines, massa sovint, són alienants, no tenen en compte els drets dels treballadors o, senzillament, són un perill per a la nostra salut mental. Però si bé Joan Yago va optar per explicar-nos aquesta realitat des de la perspectiva de les persones que es veuen atrapades en aquestes feines injustes i sense sentit, Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez fan un pas enrere i dibuixen el context, que no és altre que el capitalisme salvatge que vivim actualment.
I un cop detectat l’enemic, no es queden aquí, sinó que imaginen què passaria si un bon dia les peces més petites de l’engranatge decidíssim actuar de maneres inesperades. Un cop assumit que “no som la nostra feina”, podem fer caure el capitalisme des de les nostres feines alienants?
La Companyia Casa Real té una resposta i ens la presenta en un muntatge carregat d’humor i més profunditat del que podria semblar a simple vista.
La posada en escena és molt senzilla: una pantalla per projectar els “testimonis” de grans figures internacionals que també volen acabar amb el capitalisme (Angela Merkel, Björk, Britney Spears…) i quatre actrius que s’encarreguen de tota la resta. Rocío Manzano, Laura Vila Kremer, Sara Sansuan i Anna Tamayo mostren una gran versatilitat i vis còmica a l’hora de donar vida a un ampli catàleg de dones a la vora d’un atac de nervis i aconsegueixen crear tota mena d’espais i ambients sobre un escenari pràcticament nu.
17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme amaga, sota una aparença de comèdia lleugera, un teatre compromès, que busca despertar consciències i crida a la revolució quotidiana. Un text intel·ligent i divertit que ningú no s’hauria de perdre.
Fresca, reflexiva, divertida, molt recomanable
Totalment d’acord, David.
Gràcies per comentar!
Encantadora! Acabar amb el capitalisme mai havia estat tan divertit. 😉
Mai més ben dit.
Gràcies per comentar, Ren!