Sing Song Swing - Els pirates teatre

Sing Song Swing

Poques vegades m’he aixecat d’una platea per marxar a mitja obra. Em sembla que només una i ni tan sols recordo el títol. Ahir ho hagués fet, però el Círcol Maldà és massa petit i l’espai és massa complicat com per sortir discretament, de manera que em vaig quedar. Però hauria marxat.

Cartell d'Smiley

Smiley. Una història d’amor

Smiley és una comèdia romàntica, i atenció que això venint de mi és un compliment important. Vull dir que jo mai no he considerat la comèdia romàntica un gènere menor o frívol o insignificant. És cert que Hollywood ha aconseguit fer autèntiques merdes sota aquesta denominació (sí, he dit merdes), però la comèdia romàntica, quan […]

Boys don't cry - Teatre Tantarantana - (c) David Ruano.

Boys don’t cry

Boys don’t cry et deixa amb una sensació estranya, amb un cert regust a la gola que, d’entrada, no resulta agradable. I no és perquè l’obra no sigui bona ni perquè els actors no ho facin bé, al contrari, és precisament per això.

Sé de un lugar - Prisamata

Sé de un lugar

Sé de un lugar és una d’aquelles obres en les que no passa res i, precisament, és aquesta la seva màgia. Dos actors que parlen, dos personatges que busquen, el retrat d’una història d’amor antic i incomunicació, una situació amb la que et pots identificar tant…

Fòssil

Sobre l’arqueologia teatral

Aquest matí, amb el primer cafè, he vist una notícia que m’ha cridat l’atenció. En Xavier Albertí, nou director del TNC, parlava del seu projecte per l’any vinent i parlava de recuperar textos catalans dels segles XIX i XX en clara referència a la magnífica exposició sobre el Paral·lel que es pot gaudir aquests mesos […]

Nix tu, Simona

Nix tu, Simona

Ahir vaig aventurar-me per primera vegada a una altra d’aquestes sales petites que, desafiant qualsevol lògica econòmica, han obert darrerament les portes a la nostra ciutat. La Sala Atrium és un d’aquests espais que m’agraden, petit i sense escenari, on els actors no tenen on amagar-se i les emocions es transmeten sense obstacles. Estaré atenta […]

Dies de vi i roses

Dies de vi i roses

S’obre el teló i es veu una gàbia. No, no és un acudit dolent, és l’inici de Dies de vi i roses. I, quan dic una gàbia, em refereixo a una gàbia d’uns 3 metres d’alt, amb quatre parets, que bloqueja la visual del públic i impedeix que els actors surtin d’escena. Haurem de felicitar […]

Pàtria - Teatre Lliure - (c) David Ruano.

Pàtria

Senyores i senyors, tinc un gran anunci a fer: Pàtria no parla d’independentisme. De fet, ni tan sols no parla de política (ni de l’actual ni de cap altra). Pàtria és una altra cosa però el Jordi Casanovas, tio intel·ligent, sap com posar valor afegit als seus textos i com aconseguir portar la gent a […]

Mcbth - TNC - (c) David Ruano / TNC.

Mcbth

Em feia moltíssima il·lusió aquesta obra. Des que la van anunciar a finals d’estiu vaig començar a comptar els dies. Un dels textos més difícils de veure de Shakespeare (aquesta mania que porta mala sort i altres xorrades) per un dels meus directors d’escena preferits i amb un repartiment immillorable.

Oleanna - Teatre Romea

Oleanna

En sortir del teatre, la primera cosa que em va venir al cap va ser per què aquesta obra es titula Oleanna. Vaig trobar a faltar una explicació al programa de mà. Oleanna és una cançó folk, suposo que prou coneguda als Estats Units. La lletra original és en norueg, tot i que es va […]