Dies de vi i roses

Dies de vi i roses

S’obre el teló i es veu una gàbia. No, no és un acudit dolent, és l’inici de Dies de vi i roses. I, quan dic una gàbia, em refereixo a una gàbia d’uns 3 metres d’alt, amb quatre parets, que bloqueja la visual del públic i impedeix que els actors surtin d’escena. Haurem de felicitar […]

Pàtria - Teatre Lliure - (c) David Ruano.

Pàtria

Senyores i senyors, tinc un gran anunci a fer: Pàtria no parla d’independentisme. De fet, ni tan sols no parla de política (ni de l’actual ni de cap altra). Pàtria és una altra cosa però el Jordi Casanovas, tio intel·ligent, sap com posar valor afegit als seus textos i com aconseguir portar la gent a […]

Mcbth - TNC - (c) David Ruano / TNC.

Mcbth

Em feia moltíssima il·lusió aquesta obra. Des que la van anunciar a finals d’estiu vaig començar a comptar els dies. Un dels textos més difícils de veure de Shakespeare (aquesta mania que porta mala sort i altres xorrades) per un dels meus directors d’escena preferits i amb un repartiment immillorable.

Oleanna - Teatre Romea

Oleanna

En sortir del teatre, la primera cosa que em va venir al cap va ser per què aquesta obra es titula Oleanna. Vaig trobar a faltar una explicació al programa de mà. Oleanna és una cançó folk, suposo que prou coneguda als Estats Units. La lletra original és en norueg, tot i que es va […]

Cartell de Els 3 infinits.

Els 3 infinits

El cap de setmana passat va tenir lloc a Terrassa el festival TNT (Terrassa Noves Tendències) que per desé any consecutiu acollia a espectacles experimentals d’arts escèniques. Durant quatre dies, diferents espais de Terrassa (no només els teatres) van gaudir d’una programació variada i per a tota mena de públics. Els amics del CAET (Centre […]

Ruddigore o la nissaga maleïda - Egos Teatre - (c) Laura Guerrero.

Ruddigore o la nissaga maleïda

Ruddigore és un d’aquells espectacles que se’m va passar. De fet, quan el Nadal passat vaig comprar entrades per a anar a veure El crim de Lord Arthur Saville, va ser perquè tothom repetia insistentment “Ruddigore“, “Egos Teatre” i “Genial” com a arguments per anar-la a veure. Hi vaig anar, em va encantar i, per […]

Cartell de Les millors ocasions

Les millors ocasions

Després de la parada estiuenca on he tingut el blog abandonat (més que res perquè no he anat al teatre) vaig inaugurar la temporada teatral d’enguany amb una visita a la Sala Flyhard. No va ser del tot premeditat, però sí que és cert que em venia de gust una bona dosi de teatre “de […]