Boys don't cry - Teatre Tantarantana - (c) David Ruano.

Boys don’t cry

Boys don’t cry et deixa amb una sensació estranya, amb un cert regust a la gola que, d’entrada, no resulta agradable. I no és perquè l’obra no sigui bona ni perquè els actors no ho facin bé, al contrari, és precisament per això.

Sé de un lugar - Prisamata

Sé de un lugar

Sé de un lugar és una d’aquelles obres en les que no passa res i, precisament, és aquesta la seva màgia. Dos actors que parlen, dos personatges que busquen, el retrat d’una història d’amor antic i incomunicació, una situació amb la que et pots identificar tant…

Fòssil

Sobre l’arqueologia teatral

Aquest matí, amb el primer cafè, he vist una notícia que m’ha cridat l’atenció. En Xavier Albertí, nou director del TNC, parlava del seu projecte per l’any vinent i parlava de recuperar textos catalans dels segles XIX i XX en clara referència a la magnífica exposició sobre el Paral·lel que es pot gaudir aquests mesos […]

Nix tu, Simona

Nix tu, Simona

Ahir vaig aventurar-me per primera vegada a una altra d’aquestes sales petites que, desafiant qualsevol lògica econòmica, han obert darrerament les portes a la nostra ciutat. La Sala Atrium és un d’aquests espais que m’agraden, petit i sense escenari, on els actors no tenen on amagar-se i les emocions es transmeten sense obstacles. Estaré atenta […]