Merda d'artista - Barts - (c) Yago Ochoteco.

Merda d’artista

Un dels muntatges que em va saber més greu perdre’m el passat Grec va ser, precisament, Merda d’artista. Obra dels mateixos autors de Pegados i amb un original punt de partida, estava convençuda que m’estava perdent un musical divertidíssim. Per sort, com l’Almendro, ha tornat a casa per Nadal.

El president - TNC

El president

El president va ser el meu autoregal de Nadal. Ja us he explicat altres anys que no m’agraden gaire aquestes dates i que el teatre és una de les formes que tinc de normalitzar-les. Vaig triar aquest muntatge sobretot pel Francesc Orella, que m’encanta, i per la Carme Portaceli. Estava convençuda que el gaudiria molt.

Ruz -Bárcenas - © Teatro del barrio.

Ruz-Bárcenas

A estas alturas del partido debo confesar que espero cada nueva obra de Jordi Casanovas como los niños esperan la mañana de Reyes: Con la certeza de que va a ser mágica. Con Ruz-Bárcenas lo ha vuelto a conseguir.

Trilogia Mozart - Dei Furbi - (c) Caroline Morel Fontaine.

Trilogia Mozart

Començaré dient que estic segura que aquest espectacle dels Dei Furbi no era en absolut per a mi. De fet, si no hagués estat la darrera jornada de la Lliga, no hi hauria anat. De la mateixa manera que no vaig anar a veure la seva celebradíssima i premiada versió de La flauta màgica. Hi […]

Le voci di dentro

Un dels motius que em va fer abonar-me al Lliure aquest any va ser el fet que programessin tres muntatges de companyies napolitanes, dos d’ells amb textos d’Eduardo de Filippo. Com a amant d’Itàlia i fan declarada de De Filippo no pensava perdre’m cap d’ells. Le voci di dentro ha estat el primer de la […]

Krum (el Crosta) - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Krum (el Crosta)

Porto barallant-me amb un trancazo (paraula intraduïble però molt descriptiva de l’estat general en aquests casos) des de la setmana passada. De fet, divendres, tot i no estar gaire fina, vaig anar al Lliure de Gràcia a veure Krum (no arribava a temps de canviar les entrades). La meva conclusió general va ser que m’hauria […]

En el estanque dorado - (c) Daniel Dicenta.

En el estanque dorado

Hace muchos años, tantos como doce, asistí a una de las representaciones del remonte protagonizado por Lola Herrera de su ya entonces clásico Cinco horas con Mario. Hacía muy poco que había leído la novela de Delibes y la interpretación de Herrera me impresionó profundamente. Su Carmen era exactamente como la había imaginado en mi […]

Els membres de La ruta 40 en el postfunció de El llarg dinar de nadal de la Lliga de Teatre

Lliga de teatre: Tercera jornada

Tercera jornada, les coses s’estan posant sèries. Molt sèries. Després d’una segona jornada on ens van donar les preguntes abans de començar l’obra, tornem al procediment anterior. Sense preguntes i cap a la sala. Això sí, una novetat. Ara l’aplicació permet pujar fotografies.