Merda d'artista - Barts - (c) Yago Ochoteco.

Merda d’artista

Un dels muntatges que em va saber més greu perdre’m el passat Grec va ser, precisament, Merda d’artista. Obra dels mateixos autors de Pegados i amb un original punt de partida, estava convençuda que m’estava perdent un musical divertidíssim. Per sort, com l’Almendro, ha tornat a casa per Nadal.

El president - TNC

El president

El president va ser el meu autoregal de Nadal. Ja us he explicat altres anys que no m’agraden gaire aquestes dates i que el teatre és una de les formes que tinc de normalitzar-les. Vaig triar aquest muntatge sobretot pel Francesc Orella, que m’encanta, i per la Carme Portaceli. Estava convençuda que el gaudiria molt.

Ruz -Bárcenas - © Teatro del barrio.

Ruz-Bárcenas

A estas alturas del partido debo confesar que espero cada nueva obra de Jordi Casanovas como los niños esperan la mañana de Reyes: Con la certeza de que va a ser mágica. Con Ruz-Bárcenas lo ha vuelto a conseguir.

Trilogia Mozart - Dei Furbi - (c) Caroline Morel Fontaine.

Trilogia Mozart

Començaré dient que estic segura que aquest espectacle dels Dei Furbi no era en absolut per a mi. De fet, si no hagués estat la darrera jornada de la Lliga, no hi hauria anat. De la mateixa manera que no vaig anar a veure la seva celebradíssima i premiada versió de La flauta màgica. Hi […]

Le voci di dentro

Un dels motius que em va fer abonar-me al Lliure aquest any va ser el fet que programessin tres muntatges de companyies napolitanes, dos d’ells amb textos d’Eduardo de Filippo. Com a amant d’Itàlia i fan declarada de De Filippo no pensava perdre’m cap d’ells. Le voci di dentro ha estat el primer de la […]

Krum (el Crosta) - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Krum (el Crosta)

Porto barallant-me amb un trancazo (paraula intraduïble però molt descriptiva de l’estat general en aquests casos) des de la setmana passada. De fet, divendres, tot i no estar gaire fina, vaig anar al Lliure de Gràcia a veure Krum (no arribava a temps de canviar les entrades). La meva conclusió general va ser que m’hauria […]

En el estanque dorado - (c) Daniel Dicenta.

En el estanque dorado

Hace muchos años, tantos como doce, asistí a una de las representaciones del remonte protagonizado por Lola Herrera de su ya entonces clásico Cinco horas con Mario. Hacía muy poco que había leído la novela de Delibes y la interpretación de Herrera me impresionó profundamente. Su Carmen era exactamente como la había imaginado en mi […]