Mes: Febrer de 2015

Cartell de Vilafranca. Un dinar de festa major.
#Crítica

Vilafranca: Un dinar de festa major

2

A aquestes alçades no és cap secret que Jordi Casanovas és un dels meus autors preferits. I atenció que he dit autor, no autor català, ni autor jove, ni autor contemporani. Autor i punt. Els seus textos sempre m’emocionen (en […]

Comparteix aquesta entrada a:
Sota Zero - Sala Àtrium - (c) Nicolás Jódar.
#Crítica

Sota zero

0

Sóc de l’opinió que no hi ha res com una bona comèdia per canviar-te l’humor i alegrar-te el dia. Hi ha qui considera la comèdia una art menor, a l’abast de tothom i “fàcil”, però jo en canvi crec que […]

Comparteix aquesta entrada a:
Ricard de 3r - Sala Beckett - (c) Ágata Casanovas
#Crítica

Ricard de 3r

1

Confesso que no tenia gaire clar què anava a veure quan vaig reservar per Ricard de 3r, però va haver-hi quelcom en la newsletter de la Sala Beckett que em va despertar la curiositat. Tant de bo sempre que em […]

Comparteix aquesta entrada a:
New Order - Sala Flyhard - (c) Roser Blanch
#Crítica

New Order

2

Quan van estrenar New Order al juny de l’any passat jo m’estava canviant de casa. Aquest va ser l’únic motiu que em va impedir anar-la a veure aleshores. En aquell moment vaig llegir els comentaris elogiosos a les xarxes i […]

Comparteix aquesta entrada a:
Somni americà - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas
#Crítica

Somni americà

1

Somni americà semblava comptar amb tots els ingredients necessaris per convertir-se en tot un èxit. La unió de La Kompanyia del Lliure amb Les Antonietes prometia un muntatge memorable.

Comparteix aquesta entrada a:
L'efecte - Sixto Paz - Sala Beckett
#Crítica

L’efecte

0

El teatre, com qualsevol manifestació artística, és fill del seu temps. Els autors, directors i tots els involucrats en la creació d’un muntatge viuen, com tots nosaltres, aquí i ara. Siguin textos antics o acabats d’escriure (com és el cas […]

Comparteix aquesta entrada a:
Teenage Dream - (c) Projecte NISU
#Crítica

Teenage Dream

5

Després d’un mes de gener marcat (en el meu cas) pels clàssics, arrenquem febrer amb la primera entrega del Cicló (Cicle de companyies independents de Barcelona) del Tantarantana. Primera impressió: si la resta del Cicló manté aquest nivell d’originalitat i força […]

Comparteix aquesta entrada a: