Mes: Març de 2015

Manca solo la domenica - (c) Fabio Esposito
#Crítica

Manca solo la domenica

0

Manca solo la domenica tanca el cicle napolità amb el que amb tant d’encert ens ha obsequiat enguany el Teatre Lliure (de nou, moltes gràcies!). En aquest cas, el text no és d’Eduardo de Filippo però el resultat és igualment […]

Joc de miralls - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas
#Crítica

Joc de miralls

0

Vaig dubtar molt sobre si anar a veure Joc de miralls o no. Confesso que amb aquest repartiment tant “televisiu” em feia mandra. El tema tampoc no és que em fascinés, una classe de teatre vista com a teràpia de […]

Cartell de l'espectacle Assaig obert - Companyia 11 de novembre
#Crítica

Assaig obert

0

Després de Comment te dire adieu i Manual para combatir la flaqueza del ser humano, el dramaturg Sergi Manel Alonso torna a la càrrega amb, segons ell mateix, la seva obra més introspectiva, Assaig obert. Ho explicava en el postfunció […]

Dolore sotto chiave - (c) Attilio Ulise.
#Crítica

Dolore sotto chiave

0

Ja us avançava quan parlava en aquest blog de Le voci di dentro que no pensava perdre’m cap dels muntatges italians que ha programat enguany el Teatre Lliure. Doncs bé, ahir dissabte va arribar la segona entrega.

Petits monstres - (c) Isaías Fanlo.
#Crítica

Petits monstres

1

Si només mirèssim aquest mes de març, semblaria que els teatres privats han decidit apostar per l’oferta off. Si la setmana passada parlàvem d’Animals de companyia (una obra que només s’havia representat a domicilis privats), aquesta setmana La Villarroel ha […]

Exprés - (c) Teatro de Cerca
#Crítica

Exprés

0

Si hace apenas unas semanas os hablaba con entusiasmo de Teenage Dream, la obra que dio inicio al Cicló (Cicle de companyies independents de Barcelona) en el Tantarantana, no puedo hacer lo mismo con su segunda entrega, Exprés.

Fotografia promocional de l'espectacle Animals de companyia
#Crítica

Animals de companyia

2

Fer de la necessitat virtut és quelcom molt teatral, i en el cas d’Animals de companyia, ho van portar a les seves darreres conseqüències. Que cap teatre ens estrena l’obra? Doncs l’estrenarem a un pis particular. Que ni així? Doncs […]

L'Alé de la vida - Sala Muntaner - (c) Jordi Agea.
#Crítica

L’alé de la vida

0

Després d’un breu moment d’entusiasme amb David Hare l’any 2012 (quan van coincidir en cartell Celobert i L’habitació blava), no havíem tornat a veure res del prestigiós autor anglès als nostres escenaris fins ara.