Mes: Octubre de 2015

Ninis, la trilogia divina - #dillunsKabrota
#Crítica

Ninis, la trilogia divina

0

El tercer dilluns de cada mes té lloc a Igualada un esdeveniment teatral de caire privat anomenat #dillunsKabrota. L’única manera d’assistir-hi és rebre una invitació directa i jo vaig tenir l’honor de rebre-la la setmana passada. Als #dillunsKabrota es veu […]

Caixes - Sala Flyhard - (c) Roser Blanch
#Crítica

Caixes

0

Què hauria passat si tots els nostres somnis s’haguessin fet realitat? Si ens haguèssim convertit en les persones que somiàvem ser quan érem més joves? Aquesta és la pregunta a la que s’enfronten els protagonistes de Caixes.

Aneboda - La Seca - Espai Brossa - ®Aneboda
#Crítica

Aneboda The Show

1

A aquestes alçades del partit crec que ja és oficial: sóc fan de Joan Yago. I m’encanta poder afegir un nom més a la meva llista de dramaturgs contemporanis que s’han d’anar a veure sí o sí (altres membres de […]

Refugiada poètica - Claire Ducreux - ®Raquel Romero
#Crítica

Refugiada poètica

0

Els que em seguiu sabeu que no sóc espectadora de dansa. És quelcom que m’he proposat canviar enguany, a poc a poc, triant bé els espectacles i deixant-me guiar per l’instint. Refugiada poètica ha estat el meu primer intent i […]

La gent - Àtic 22
#Crítica

La gent

0

En els meus primers anys d’universitat vaig assistir a moltes assemblees. Ens organitzàvem contra el Pla Bolonya (que antic sona això ara) i en contra de la guerra d’Iraq (tres quarts del mateix). Però després d’un parell d’anys vaig tenir-ne prou […]

Woyzeck caducat - Teatre Tantarantana
#Crítica

Woyzeck caducat

0

Començaré dient que, abans d’aquest Woyzeck caducat, no havia vist mai Woyzeck, ni el text original ni cap adaptació, de manera que tot el que pugui afirmar sobre el text es basa de manera exclusiva en el que vaig veure […]

Crecenunsoldeu - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas
#Crítica

Crecenunsoldéu

0

Confesso que no han estat gaires les vegades que he vist Rosa Maria Sardà al teatre (potser només dues o tres) però sempre, sempre, em deixa clavada a la cadira. Hi ha alguna cosa en les seves interpretacions, en la […]

Dona no reeducable - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas
#Crítica

Dona no reeducable

2

El meu inici de temporada teatral a Barcelona està marcat per tres característiques: monòlegs, protagonistes femenines i textos polítics. Dona no reeducable conté aquests tres ingredients i els combina de la millor manera possible.