Ragazzo - Teatre Eòlia - (c) Oriol Segon Torra

Ragazzo

Sembla que Barcelona tancarà l’any amb una nova sala de petit de format, el Teatre Eòlia. Ben a prop de l’escola de teatre amb qui comparteix més que nom, trobem aquest espai petit però ben pensat on podrem gaudir del teatre des de ben a prop, com tant ens agrada a molts de nosaltres. Benvinguts […]

El público - Teatre Nacional de Catalunya - (c) Ros Ribas.

El público

La noche del 25 de diciembre, al volver a casa después de ver El público en el Nacional, a duras penas logré pegar ojo. Mi cerebro estaba acelerado, y las palabras de Lorca y las imágenes de Rigola me asaltaban cada vez que cerraba los ojos, invadiendo mi sueño y mi mente sin remedio casi […]

Collectivus - El niño Andrés

Collectivus

He de reconèixer que aquesta temporada la sala Leopoldo Fregoli (la “petita” de La Seca) s’està convertint en un dels meus espais predilectes. I és que sembla que aquest any l’estan encertant amb tots els espectacles: Aneboda, F.A.M.Y.L.I.A., Paraules d’amor i, ara, Collectivus. Tots aquests muntatges tenen diverses coses en comú: experimenten, prenen riscos i […]

Bèsties - Baró D'Evel - (c) I. Grandjean

Bèsties

No trepitjava una carpa de circ des que vaig veure el primer espectacle del Cirque du Soleil (debia ser l’any 1995 o una cosa així) i, abans d’això, hauria de remuntar-me a quan ma mare em pentinava les trenes. Amb això vull dir que no sóc una espectadora natural de circ i que,  quan miro […]

Al nostre gust - La perla 29 - (c) Bitó Cels

Al nostre gust

Quan vaig llegir la promoció d’Al nostre gust em va venir al cap, inevitablement, un treball anterior de La Perla 29, 28 i mig. En aquell muntatge, Oriol Broggi buscava a Itàlia i als seus referents artístics nous aires, noves idees, un nou llenguatge. Vaig pensar que això és el que trobaria a Al nostre […]

Medea - Teatro de la Ciudad - (c) Luis Castilla

Medea

Cuando, nada más apagar las luces de sala, empezamos a oír unos gritos desgarrados que venían de la última fila mientras una actriz convulsionaba sobre el escenario como en éxtasis pensé: “A ver cómo aguanta esto la intensidad, si empezamos ya así”. Mujer de poca fe, lo mejor estaba por llegar.

Edipo Rey - Teatro de la Ciudad - (c) Luis Castilla

Edipo Rey

A veces, el empeño por hacer algo nuevo con los textos clásicos, algo nunca visto, algo sorprendente, nos lleva a emprender la senda de la intelectualidad, un camino que, en teatro, rara vez nos lleva a buen puerto.

Antígona - Teatro de la Ciudad - (c) Luis Castilla

Antígona

Después de Edipo Rey, seguimos en Tebas aunque, esta vez, los problemas familiares tendrán poco que ver con incestos y, mucho, en cambio con conceptos tan abstractos como el honor, el respeto y la justicia.

Zona Franca - Sala Muntaner - (c) David Ruano

Zona Franca

Zona Franca és una d’aquelles obres de les quals no es pot dir res dolent però que, malauradament, tampoc no destaca per res en especial. Es mira, es gaudeix i s’oblida, i en queda poc més que un record agradable però inconcret.