Jane Eyre - Teatre Lliure - (c) Ros Ribes

Jane Eyre: una autobiografia

Reconec que Jane Eyre no era el muntatge que esperava amb més ganes enguany. D’una banda, mai no he llegit res de les Brontë (tothom insisteix en relacionar-les amb Jane Austen i a mi Jane Austen m’avorreix mortalment) i, de l’altra, el canvi de repartiment (es va anunciar amb Clara Segura i Ramon Madaula en els […]

Dybbuk - Sixto Paz

Dybbuk

Després del bon record que tenia del darrer text de Jan Vilanova per a Sixto Paz, hISTÒRIA, i tenint en compte que les obres d’aquesta companyia sempre han aconseguit interessar-me o tocar-me d’una manera o una altra, vaig anar a Dybbuk amb ganes de repetir una bona experiència.

Dos familias

Dos familias

Existen historias complicadas de explicar sin caer en el melodrama, el sentimentalismo barato o la lágrima fácil, por ejemplo, la historia de unos padres de acogida que tienen que devolver a un niño de dos años al que han cuidado casi, casi desde su nacimiento a su padre biológico, un exdrogadicto y exalcohólico que no pudo hacerse […]

No exit

Malgrat no ser un text fàcil ni complaent, Huis Clos de Jean-Paul Sartre ha aconseguit estrenar-se en dues versions diferents a Barcelona en el termini d’un any (l’anterior va ser l’Huis Clos de la Sala Atrium). Penso que no és casualitat. En els temps que vivim, el seu missatge principal: “l’infern són els altres”, està més vigent […]

Winter’s tale (Cheek by Jowl)

Fins diumenge passat no havia vist res de la companyia britànica Cheek by Jowl, però sí que n’havia sentit a parlar, sobretot de les seves adaptacions de Shakespeare. D’altra banda, 35 anys d’història (que es diu ràpid) i un gran èxit i prestigi internacionals els avalen, així que quan vaig assabentar-me (fa mesos i de […]

Muñeca de porcelana - (c) Sergio Parra

Muñeca de porcelana

David Mamet escribió Muñeca de porcelana (China doll) en 2015 para Al Pacino y, después de su modesto estreno en Broadway (donde obtuvo críticas no demasiado elogiosas), solo José Sacristán se ha atrevido a estrenarla fuera de Nueva York.

La mare - (c) David Ruano

La mare

Aquest any Focus ha decidit posar l’autor francès Florian Zeller d’actualitat. Si fa pocs mesos teníem El padre al Romea (obra que jo em vaig perdre voluntàriament) ara tenim aquí La mare, peça amb la que conforma un díptic i que, segons m’han dit els que sí van veure El padre, comparteix molts trets.