Any: 2019

Màtria
#En cartell

Màtria

0

Vaig veure Màtria per primera vegada fa gairebé 2 anys, a Fira Tàrrega. Era el segon passe d’un espectacle que acabava de néixer. Ahir, 30 bolos després, vaig veure una Màtria nova, amb els mateixos elements, la mateixa dramatúrgia i […]

Comparteix aquesta entrada a:
Ishtar - (c) Glòria Solsona
#Crítica

Ishtar

0

De Raquel Loscos, codramaturga de la Companyia Casa Real i autora de Vagas y maleantas, sempre m’ha frapat la seva capacitat per tractar temes seriosos i presentar històries amb molt de fons sense renunciar mai ni a l’humor ni a […]

Comparteix aquesta entrada a:
Les oblidades - (c) Bori Mo
#Crítica

Les oblidades

0

Aquesta temporada ha estat sens dubte la temporada de Lara Díez que, des de setembre, ha estrenat tres espectacles escrits i dirigits per ella mateixa a tres sales diferents: Herència abandonada a l’Àtic 22, Omplint el buit a La Gleva […]

Comparteix aquesta entrada a:
Jacuzzi - (c) Roser Blanch
#Crítica

Jacuzzi. Un musical electoral

0

Si la primera vegada que vaig trepitjar la Sala Flyhard l’any 2012 m’haguessin dit que al cap dels anys hi veuria un musical m’hauria posat a riure. Jacuzzi és sense cap mena de dubte l’obra de teatre musical de format […]

Comparteix aquesta entrada a:
Mundo obrero - (c) Sergio Parra
#Crítica #En cartell

Mundo obrero

0

Hasta ahora los espectáculos firmados por Alberto San Juan siempre me habían parecido interesantes y, hasta cierto punto, provocadores. Con la derecha heredera del franquismo en el punto de mira y la memoria afinada para recordarnos que los males de […]

Comparteix aquesta entrada a:
#Crítica

Negrata de merda

0

Vivim en una societat racista. Jo soc racista. Tu ets racista. Les institucions són racistes. Així són les coses. Davant d’aquest fet indiscutible l’única opció que tenim consisteix en escoltar, ser crítics amb nosaltres mateixos, ser humils, revisar-nos i demanar […]

Comparteix aquesta entrada a:
Alguien viene - Cia La Münchausen
#Crítica

Alguien viene

0

Alguien viene es un espectáculo que, por momentos, flirtea con el teatro del absurdo, aunque que no llega nunca a lanzarse del todo en esa dirección. Aun así, la sensación que transmite el montaje recuerda mucho a lo que sentimos […]

Comparteix aquesta entrada a: