Mes: Maig de 2019

Alguien viene - Cia La Münchausen
#Crítica

Alguien viene

0

Alguien viene es un espectáculo que, por momentos, flirtea con el teatro del absurdo, aunque que no llega nunca a lanzarse del todo en esa dirección. Aun así, la sensación que transmite el montaje recuerda mucho a lo que sentimos […]

Comparteix aquesta entrada a:
Omplint el buit - (c) La Volcànica
#Crítica

Omplint el buit

0

Lara Díez és una de les dramaturgues (i consti que estic fent servir el femení inclusiu) més interessants del panorama actual. Des de les seves peces de microteatre, que han triomfat al Festival Píndoles diversos anys, fins a Herència abandonada […]

Comparteix aquesta entrada a:
El gran mercado del mundo - (c) May Zircus / TNC
#Crítica

El gran mercado del mundo

0

Ya sabéis lo que opino al respecto de la arqueología teatral. Para mí el teatro tiene que dialogar con el presente, tiene que decir algo a las personas que están en la platea, tiene que estar vivo. Para descubrir la […]

Comparteix aquesta entrada a:
Dogville: un poble qualsevol - (c) Ros Ribas
#Crítica

Dogville: un poble qualsevol

0

La pel·lícula de 2003 de Lars von Trier Dogville és una faula macabra sobre la maldat humana. Sobre com el poder ens fa embogir i oblidar la humanitat de l’altre, sobre com l’abús és la moneda de canvi de la […]

Comparteix aquesta entrada a:
El mal morir
#Crítica

El mal morir

0

La mort és la única cosa que ens assegura la vida. Quan naixem no podem saber absolutament res del nostre futur, excepte que un dia morirem. I, malgrat aquesta única certesa, la mort segueix sent el gran tabú, el concepte […]

Comparteix aquesta entrada a:
Orsini - (c) May Zircus
#Crítica

Orsini

0

Vaig veure Orsini asseguda davant d’un grup d’adolescents que havien anat amb l’institut a veure una obra al teatre. Durant els primers minuts, vaig estar temptada de girar-me a demanar silenci perquè dues noies, fans de la sèrie Merlí, no […]

Comparteix aquesta entrada a:
Els ocells - (c) Anna Fàbregas
#Crítica

Els ocells

0

Quan la gent comenta que és del Barça, del Madrid o de l’Espanyol, sempre penso que jo sóc de La Calòrica. Què voleu, no m’agrada el futbol, però la gent s’identifica amb els equips perquè representen idees, valors i emocions […]

Comparteix aquesta entrada a:
No es país para negras - (c) @linuxbcn
#Crítica

No es país para negras

0

Cuanto más teatro veo, más claro tengo que, de todos los medios a nuestra disposición para remover conciencias y estómagos, el teatro es, probablemente, el más potente y más eficaz. Más que discursos, más que leyes, más que el cine […]

Comparteix aquesta entrada a: