A reason to talk

Sachli Gholamalizad, creadora i performer d’aquest muntatge, va néixer a Iran, però va arribar a Bèlgica quan tenia cinc anys, amb la seva mare i els seus germans grans. Enrere va quedar el pare (que arribaria dos anys després) i tot el que havia conegut des del naixement. A partir d’aquell moment la seva vida ja no seria el mateix.

I és l’eco d’aquells fets, el sotrac emocional que va suposar aquest desarrelament a la seva vida el que explora Gholamalizad, 25 anys després, a A reason to talk, una peça carregada de dolor i un profund ressentiment cap a la seva mare, la persona que la va treure d’Iran jugant-s’ho i perdent-ho tot per donar-li una vida millor.

A reason to talk explora les contradiccions d’una nena de cinc anys que arriba a un altre país, prou petita per integrar-se completament, prou diferent per no deixar mai de ser l’altra, l’exòtica. Gholamalizad reconeix que part de la ràbia que sent per aquest no ser d’enlloc l’ha abocada a la relació amb la seva mare a qui estima però amb qui no pot evitar estar enrabiada, sobretot perquè ella mai no ha volgut parlar d’aquest tema amb la seva filla.

Així, la filla ha ideat un artefacte dramatúrgic per enfrontar-se a les seves pors i al seu dolor mitjançant el teclat i la càmera. La mateixa tecnologia que tot sovint ens separa, Gholamalizad la utilitza per intentar connectar. D’esquenes a públic però sempre amb una càmera apuntant al rostre, la performer escriu en una pantalla tot allò que no s’atreveix a dir en veu alta i fa servir l’excusa de gravar una entrevista amb la seva mare per repassar el memorial de greuges. Malgrat no mostrar mai el rostre directament a públic ni moure’s de la cadira, la presència de Gholamalizad és potent i complementa magníficament el que veiem passar en els vídeos i en les pantalles.

Malgrat que la posada en escena i la idea del muntatge és original i està ben conceptualitzat, no vaig poder evitar sentir-me una mica violenta veient l’espectacle, pel que tenia d’ajustament de comptes i, fins i tot, de certa pornografia emocional. Malgrat que vaig trobar que els passatges sobre la construcció de la identitat de Sachli eren molt interessants, vaig trobar la interacció amb la mare massa carregada de ressentiment, massa crua per ser mostrada, massa a prop encara de la teràpia. Amb tot, una proposta interessant i diferent.

 

A reason to talk

Autoria i interpretació: Sachli Gholamalizad. Escenografia i direcció tècnica: Steven Brys i Donald Berlanger. Concepció sonora: Andrew Claes Producció: Mulanga Nkolo. Producció, gira i distribució: Saskia Liénard. Fotografia: Lucila Guichon. Una producció de KVS, KunstZ, Royal Theatre Plymouth i Richard Jordan Productions Ltd. Amb el suport de Vlaamse Overheid i Stad Antwerpen.

Sala: Mercat de les Flors. Sala Pina Bausch. Data: 24/07/2018. Fotografia: (c) Lucila Guichon.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.