Després de descobrir la feina de la dramaturga Laia Alsina l’estiu passat amb Y – X o la fidelitat dels cignes negres, no vaig dubtar ni un moment a apropar-me a la Sala Atrium per gaudir de la seva nova estrena.
Ah! (Judit) és, però, força diferent d’Y – X tant pel seu to com per la seva temàtica. A Ah! (Judit) la temàtica gira entorn la violència i les seves manifestacions en la nostra societat. El text s’estructura en quadres, en aparença no relacionats, que presenten situacions ben diverses d’explotació, repressió, tortura o violència de gènere, entre d’altres, fins a crear una imatge gens autocomplaent del món en què vivim. El resultat és un relat a estones engoixant, a estones cínic sobre la natura humana, l’estructura social i aquesta tendència que ens empeny (o això semblaria) a maltractar i explotar les altres persones.
Amb un espai escènic auster i fred, i un vestuari i escenografia on hi predominen els colors neutres, tota la responsabilitat recau sobre els tres intèrprets, Josep Sobrevals, Martí Salvat i Cristina Arenas, que fan una molt bona feina a l’hora de donar vida a tot un gresol de personatges que canvien a cada minut. Una feina precisa i amb una gran dosi de teatre físic, que contribueix a l’estètica freda i violenta de la peça.
Ah! (Judit) és un mirall, una reflexió en veu alta i un crit de d’alerta (o potser de socors) sobre cap a on es dirigeix la nostra societat. Una societat on el poder cada cop està més lluny dels ciutadans i empra la seva capacitat de violència amb més impunitat, una societat on les dones encara som les principals víctimes i on els treballadors cada vegada són més explotats. Per pensar-hi, sens dubte.