Assajar és de covards. La Tancada #aedcLaGala (Crònica de la tancada)

El cap de setmana del 16 i 17 de juliol de 2016 es va celebrar al Teatre Tantarantana una tancada creativa per culminar la temporada d’Assajar és de covards. Jo vaig formar part d’aquesta tancada amb l’encàrrec de fer de cronista de tot el que passés. Aquesta entrada va ser redactada en 4 parts durant la tancada. L’ordre de lectura és de baix a dalt (invers de com va ser escrita).

Diumenge 17.30

Aquesta serà la darrera crònica des del Tantarantana. Dintre de 2 hores obrirem les portes i compartirem el resultat de tot l’esforç d’aquests 2 dies amb el públic. En 2 hores ens ho jugarem tot i guanyarem, perquè, en realitat, ja hem guanyat; perquè, en realitat, tot plegat ha estat una magnífica excusa per jugar.

Fotografia d'Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com
Fotografia d’Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com

Al meu costat la Raquel acaba el guió de la Gala; a l’Àtic, el Salva i l’Empar trien vestit amb l’ajuda de l’Eli; ben aprop, l’equip Porexpollón repasa text mentre, de la sala del costat, arriba la veu de l’Alba, que assaja un himne. A la cabina, la Cristina i l’Abel fan llums mentre, a l’escenari, la Carla, l’Estefania i la Bàrbara discuteixen la millor manera de trencar un gerro. A l’escala exterior, l’Oscar fuma i es concentra; al hall, la Silvia intenta relaxar-se. Els fotògrafs i les realitzadores no donen a l’abast. Tot està en moviment. Tots sabem que això s’acaba però ningú no ho diu.

Després de dinar plegats a un restaurant de l’exterior (sí, per unes hores hem sortit del teatre) ens hem declarat el nostre amor mutu, hem encès una espelma a Shakespeare i ens hem posat la xapa d’Assajar és de covards.

Hi ha molta anticipació a l’ambient però també una certa confiança en que tota aquesta energia acabarà culminant en una gala carregada d’emoció.

Jo m’acomiado aquí. Les properes cròniques les faré a casa la setmana vinent. Al meu ordinador, amb els meus gats, en silenci.

Sé que trobaré a faltar cada segon, però també sé que no oblidaré mai aquesta experiència.

A tots els que heu participat a la tancada: GRÀCIES. La vostra generositat, els vostres somriures, les vostres ganes de crear i de passar-ho bé han estat el millor d’aquest cap de setmana, la gasolina de tot plegat. Ha estat un plaer i un honor formar part d’això. Sou tots uns rinopollos increïbles.

I a tots els que esteu a fora, ho hem dit mil vegades a les entrevistes, al tuiter i aquí. Veniu a veure això. Comencem a les 19.30 i us asseguro que serà la canya.

Diumenge 13.30

Ara mateix sóc al pati de butaques mentre el Salva passa el motxo per l’escenari i canta flamenco. No voldria ser enlloc més. A mida que passen les hores i s’apropa l’estrena i prenem consciència que això s’acaba les emocions pugen de nivell.

Ara bé, us asseguro que res serà mai comparable a la Pool Party que vam celebrar ahir a la nit.

Assajar és de covard Pool Party - (c) Belén Fernández
Assajar és de covard Pool Party – (c) Belén Fernández

Us diré un secret: és molt fàcil saber si un esdeveniment està sent una passada o si la gent només fa el paripé. Si la gent és a la festa i no a la xarxa és que la juerga està sent de categoria. Busqueu a Twitter el nostre hashtag #aedcLaGala, trobareu ben poca cosa d’ahir a partir de les 21.00 hores. Estàvem massa ocupats divertint-nos i flipant.

I és que ahir a les 9 del vespre vam celebrar una Pool Party en la que, per primera vegada en 12 hores va arribar gent de l’exterior. La festa tenia diverses finalitats: celebrar el primer dia de tancada creativa, fer germanor, alliberar estrès i presentar al món els nostres equips.

Assajar és de covard Pool Party - (c) Belén Fernández
Assajar és de covard Pool Party – (c) Belén Fernández

Els voleu conèixer?

Aquesta nit a Assajar és de covards La Gala (que comença a les 19.30!!) veurem els 4 equips que van sortir del sorteig d’ahir i que estan fent una obra amb un tema i un repte concret.

Els equips són:

Las chicas del corral, format per Aleix Duarri (dramaturg), Adrià Olay (director), Roger Vidal i Germán de Diego (intèrprets), Alba Rubió (músic), que han fet un espectacle amb el tema “Acabemos de una vez con esta farsa” i tenen el repte que al seu text han de sortir 7 idiomes.

Kentacky Fried Kitchen (hem decidit no fer publicitat ;-)), format per Xavi Morató (dramaturg), Carla Rovira (directora), Laura Riera i Bàrbara Nicolau (intèrprets), Modesto Lai (músic), que han fet un espectacle amb el tema “Estaquirots i borinots” i tenen el repte que al seu text han de sortir 10 versos

Los pollos ninja, format per Cristina Cordero (dramaturga), Ireneu Tranis (director), Silvia Sonet i Oscar Jarque (intèrprets), Diego Paqué (músic), que han fet un espectacle amb el tema “Són les fabuloses tortugues ninja” i tenen el repte que al seu text ha d’aparèixer l’escafandre emblema de la Cia. Casa Real.

Porexpollón que se va a habé, format per Roger Torns (dramaturg), Saso Arena (director), Mar Casas i Estefi Garcia (intèrprets), Abel Vernet (DJ), que han fet un espectacle amb el tema “Porexpán” i tenen el repte que al seu text ha d’aparèixer la “canción del verano”.

Però no tot van ser presentacions, no pas! La Pool Party d’ahir va comptar amb 3 concerts i un DJ que ens van fer ballar fins a hores tan intempestives que no penso deixar-les per escrit.

Assajar és de covard Pool Party - (c) Belén Fernández
Assajar és de covard Pool Party – (c) Belén Fernández

El primer concert va ser a càrrec de la Malena Vieytes una cantautora argentina que ens va fer riure, aplaudir, emocionar-nos i enamorar-nos col·lectivament de la seva gràcia, la seva intel·ligència i la seva originalitat. Senzillament increïble. Dimarts torna a Argentina però penso que caldria fer un Verkami per portar-la a la propera temporada d’Assajar és de covards (por pedir).

El segon concert ens el va regalar Javier Primperán, El rey del Chuleré, bèstia escènica, marcià, rumber i explicador d’acudits. Va fer-nos apartar els tamborets en menys d’un minut, va fer-nos plorar de riure i va fer-nos ballar com a bojos.

_W7A9677Belenfdezbaja

El tercer concert va ser un combo dels dos anteriors amb els músics que seran avui a la gala amb els equips: Alba Rubió, Modesto Lai i Diego Paqué. Aquí és on la cosa es va desmadrar del tot, vam ballar, vam cantar, vam botar i, bàsicament, vam ser molt feliços.

I la festa va acabar amb Abel Vernet Djmocràcia que va punxar temazo rere temazo, i ens va fer ballar sense cap mena de control.

Vam anar a dormir amb la sensació d’haver viscut un moment màgic. Un preludi del que ens espera aquesta nit.

Assajar és de covard Pool Party - (c) Belén Fernández
Assajar és de covard Pool Party – (c) Belén Fernández

Mentre acabo aquesta crònica el terra de l’escenari ja s’ha assecat i ha començat una ronda de passes tècnics amb llums i vestuari. Sembla mentida que res de tot això no existís ahir a les 11 del matí.

Heu de venir a veure-ho, la magnífica feina d’aquest equip increïble de persones ho mereix.

 

Dissabte, 18.30

Crec que ha estat el Marc Torrecillas que m’ha dit fa una estona: cal molta organització perquè el caos funcioni. Això és el que estem vivint aquí al Tantarantana, un caos creatiu perfectament organitzat. La culpa de tot la té l’staff: Raquel, Rocío, Sara, Laura, Salva i Empar ho fan tot fàcil perquè la resta de nosaltres només haguem de pensar en crear, parlar i passar-ho bé.

Fotografia d'Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com
Fotografia d’Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com

Després del sorteig, els equips s’han reunit, han llançat idees i han començat a provar coses a l’Àtic 22 mentre realitzadores, fotògrafs, dibuixant i jo mateixa no perdíem detall. Després d’un parell d’hores amunt i avall ha aparegut una taula de menjar sobre l’escenari i ha començat el pícnic. Més de 30 persones hem acampat literalment sobre la fusta del Tantarantana i hem xerrat una mica de tot, de què fèiem de com estava anant tot i fins i tot del Pókemon Go, que no tot ha de ser teatre!

Fotografia d'Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com
Fotografia d’Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com

Acabat l’àpat, amb els cafès, hi ha hagut fins i tot uns quants que han decidir fer una becaina mentre els dramaturgs, els que més estan patint aquestes primeres hores, es tancaven cadascú on ha volgut a teclejar a l’ordinador les obres que veurem demà en estrena mundial. Les pàgines encara calentes de l’impressora anaven pujant a l’Àtic on els directors estaven treballant amb els actors, i les encarregades de vestuari, atrezzo i escenografia començaven a imaginar què es veurà demà a l’escenari. Tot s’hi val. Amb un pressupost de 10 euros per equip, qualsevol objecte o roba és susceptible de ser utilitzada.

Fotografia d'Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com
Fotografia d’Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com

Fa tot just 10 minuts hem hagut de desallotjar l’Àtic. Tot i que per nosaltres el temps passa diferent, la vida de fora no s’atura i aquesta tarda hi ha funció. Però tot està pensat. Comença la roda de reunions. Els equips tindran 20 minuts per tenir el primer contacte amb l’escenari del Tanta, 20 minuts per parlar tots junts amb l’escenògrafa, 20 minuts per parlar tots junts amb la responsable de vestuari i 20 minuts per parlar amb la gent d’staff i demanar coses, consell, amor “o lo que surja”.

Fotografia d'Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com
Fotografia d’Aitor Rodero. aitorrodero@gmail.com

Després hi haurà temps lliure per memoritzar i polir textos, acabar de cosir, de fabricar o el que calgui. I, per descomptat, per sopar i preparar la Pool Party!!

Espero que vingueu tots a les 21.00 a la festassa que estem organitzant. Hi haurà música en directe i enllaunada, cervesa, creatius on fire i ambient de piscina.

No hi ha millor pla a tot Barcelona!

I dues consideracions finals:

  • Heu vist quines fotasses està fent l’Aitor Rodero? A la propera crònica veureu les de la Belén Fernández 😉
  • Voleu conèixer a tots els pollastres? Els estic entrevistant i penjant els vídeos al meu (nou) canal de You Tube. ¡Pasen y vean!

 

Dissabte, 13.15

10.15 del matí. Dues persones surten del metro a la parada de Paral·lel. No es coneixen però es miren amb complicitat. Totes dues porten maleta de cap de setmana, sac de dormir, màrfega i certa anticipació al rostre. Jo sóc una d’aquestes persones. “Vas a l’Assajar és de covards?”. És l’Aleix Duarri, fa un segon no ens coneixíem però ara tots dos riem. És clar que vaig a l’Assajar és de covards, per què si no aniria amb un sac de dormir sota el braç pel Paral·lel?

10.30 La porta del Tantaranta es converteix en punt de trobada. Les persones amb sacs, màrfegues i bosses diverses no deixen d’aparèixer. Tots ens presentem de manera desordenada. Alguns ens coneixem, altres no, altres de vista. “Tu què fas?” “Jo sóc dramaturg, jo directora, jo faig fotos… ”

―Jo sóc cronista.

¿Mandelocuál?

Potser que comenci pel començament. Els que seguiu al blog ja sabeu que vaig patir un enamorament sobtat i profund amb aquesta cosa anomenada Assajar és de covards (podeu trobar les meves cròniques aquí), de manera que quan em vaig assabentar que a final de temporada feien una cosa anomenada La gala vaig decidir que jo volia formar part d’això, fos com fos. I com que jo no sóc actriu, ni dramaturga, ni directora, ni música, ni sé fer fotos vaig pensar que només podia oferir-me per fer una cosa: explicar-ho tot.

Així que aquí em teniu ara, a les 12.49 d’un dissabte, amb el cul sobre l’escenari del Tantarantana, el portàtil a les cames i moltes coses ballant-me pel cap.

Podria explicar-vos el que passarà durant aquest cap de setmana, però això seria futurologia, no pas crònica, així que si voleu saber l’estructura general de tot plegat us recomano que visiteu el web de l’organització (i reserveu entrades per avui i demà!). Prefereixo explicar-vos què ha passat fins ara.

Després de presentar-nos, tots els actors, directors, dramaturgs, músics, fotògrafs, realitzadors i més (més de 30 persones) ens hem reunit sobre l’escenari del Tantarantana per començar el dia. La idea era formar els equips que crearan els 4 espectacles que s’estrenaran demà a La Gala.

Amb l’ajuda de boles de ping pong (l’organització assegura que no hi havia boles calentes) s’han triat a l’atzar 4 equips formats per:

-Director

-Dramaturg

-2 intèrprets

-Músic

A més a més, cada equip ha rebut un tema/títol (spoiler: en un d’ells apareixen les Tortugues Ninja) i una sorpresa, li diuen sorpresa perquè putada sonava massa malament (spoiler: ara mateix hi ha un dramaturg què està buscant a Internet un diccionari de rimes).

Després, cada equip s’ha posat un nom, que són:

-Las chicas del corral

-Kentacky Fried Chicken

-Los pollos ninja

-Porexpollón que se vá a habé

A més, s’han constituït 3 equips de freelances:

-Les fotògrafes i realitzadores es diuen Pollo Records

-Les encarregades de vestuari i escenografia es diuen Rinodress Construction

-El Marc Torrecillas i jo (és a dir, el dibuixant en directe i la cronista) ens hem batejat com Los pollos del futuro.

Ara mateix, l’staff, és a dir, la gent de la companyia Casa Real que són els culpables d’aquesta festa creativa, són aquí al costat quadrant l’horari mentre la resta ha pujat a l’Àtic 22 a començar a pensar en l’espectacle que estrenaran demà.

Cap a les 14.30 els dramaturgs haurien de tenir una primera versió del text.

Ara pujaré a veure com ho porten.

Per cert, si voleu saber qui forma part de cada equip haureu de venir a la pool party que organitzem aquesta nit.

(Continuarà… )

 

2 thoughts on “Assajar és de covards. La Tancada #aedcLaGala (Crònica de la tancada)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada