Assajar és de covards #pesadillaaedc

No ho he comentat mai perquè no hi havia pensat, però Assajar és de covards és un esdeveniment profundament feminista (i femení). I no hi havia pensat perquè, senzillament, Assajar és de covards és un espai segur, divers, obert i reivindicatiu en tots els sentits, i el feminisme és només una més de les característiques que el fan ser com és. Però aquest dilluns, això va ser més patent que mai.

El motiu va ser el primer text de la nit, signat per Andrea Castells i titulat Qüestió de temps i llàgrimes. Interpretat per Mireia Rey, Ivan Caelles Mariona Lucas, i dirigit per la directora de la nit, Júlia Barceló (que, si la seguiu per Twitter, ja sabreu que a part d’intel·ligent, divertida i rebel, també és feminista), relata la història d’una violació durant unes vacances i planteja en veu alta totes les preguntes impertinents i de culpabilització de la víctima a les que s’han d’enfrontar les dones que decideixen explicar una història com aquesta. Un text ben concebut que en molt poc temps i amb una gran delicadesa planteja amb encert un tema molt important. Un d’aquells que, sens dubte, m’agradaria veure traspassar les parets del corral.

A continuació, vam poder gaudir d’un tastet de l’obra que es representa actualment als Baixos del Tantarantana, Alpenstock, però muntada per l’equip d’Assajar és de covards, és clar. Per mi, que ja havia vist l’obra, va ser divertit poder veure un enfoc de direcció diferent, i igualment vàlid, al triat per Obskené pel seu espectacle.

Després de la pausa, vam assistir al concert de tot un clàssic: El Sobrino del Diablo. Com es va dir aleshores, si no l’heu sentit mai, és que sortiu poc. Per mi, és un dels millors cantautors satírics que he sentit. El seu directe és divertidíssim i les seves cançons van sempre carregades d’ironia i mala baba. Ho vam passar genial.

El darrer corral de l’any va acabar, com sempre, amb la jam actoral y el We are the world, we are the children. Un petit oasi abans de les festes de Nadal que, tal i com recordava el dress code i el hashtag, per molts, són un malson.

I, per acabar, deixeu-me que comparteixi també el cartell de la nit, obra de l’artista David Ribas Boldú. Per mi, un dels millors que s’han vist (i que sens dubte penjaria al meu menjador).

Assajar és de covards #pesadillaAEDC
Organitzat per la Companyia Casa Real.
Dramaturgs: Rémi de Vos i Andrea Castells. Directora: Júlia Barceló. Intèrprets: Mireia Rey, Ivan Caelles, Mariona Lucas. Músic: El Sobrino del Diablo. Fotografia: Jjota. Disseny del cartell: David Ribas Boldú. Staff: Blanca Garcia Lladó, Sara Sansuan Espinet, Rocío Manzano, Salvador S. Sánchez, Raquel Loscos López i Laura Vila Kremer.
Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22 😉 Data: 11/12/2017.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.