Assajar és de covards - (c) Josep M. Botanch

Assajar és de covards #volandovoy

En l’àmbit teatral es diu que un espectacle pot arribar a escena “curt d’assajos”, i aleshores és quan s’apel·la al “rodatge” per justificar que els espectadors que han pagat les entrades de les primeres funcions (i no estic parlant de prèvies) veuran un espectacle a mig fer, o “passat d’assajos”, circumstància cada cop més estranya en un moment on els assajos no es paguen i la gent no està gaire per anar perdent el temps. Però a l’Àtic 22 la gent de la Companyia Casa Real i A les golfes de la Bohème han inventat una tercera via que consisteix a arribar a l’estrena dues hores després d’haver vist el text per primera vegada, i amb aquesta idea tan punk neix Assajar és de covards.

Assajar és de covards és una festa, un happening meravellós on tot és possible i tot està per fer. No us penseu que això ho acaben d’inventar, no pas. Assajar és de covards fa 3 anys que lia pollastres al Tantarantana, però jo no m’havia acabat de decidir a anar-hi. Mal fet. Ara que els he descobert, dubto molt que això em torni a passar.

Assajar és de covards - (c) Roc Espinet

Assajar és de covards – (c) Roc Espinet

“Però què és Assajar és de covards?” us estareu preguntant, amb raó. Ells mateixos es descriuen com: “una lectura dramatitzada, un concert i una jam session actoral a la mateixa vetllada” però creieu-me que qualsevol descripció no li acabarà de fer justícia. Assajar és de covards té com a objectiu fer que directors, dramaturgs i actors que mai no han treballat junts es coneguin i juguin, amb l’emoció de la primera vegada, deixant espai a la improvisació. El procés és el següent: els dramaturgs escriuen peces curtes (d’uns 10 minuts) que entreguen al director dues hores abans d’obrir les portes del teatre. Durant aquelles dues hores, el director treballa amb uns actors que acaba de conèixer per presentar una proposta de posada en escena. Tots els implicats, així com els músics, el fotògraf i qualsevol altre participant canvien a cada edició de l’Assajar és de covards, de manera que mai no en trobareu dos d’iguals. Dilluns passat els valents van ser els dramaturgs Rafa Rodríguez i Daniele Ridolfi, el director Ireneu Tranis i els intèrprets Esther López, Jose Tobella i Laura Riera. Rafa Rodríguez va signar una història carregada d’humor sobre la subtil línia que separa el geni de l’idiota i Daniele Ridolfi va tirar de mala baba per presentar-nos una parella en hores baixes.

Però seguim amb el relat de la vetllada. Quan el públic entra a sala, són rebuts per Pili i Mili, Peggy Sue, Mary Jane, CJ… és a dir, les organitzadores, que et posen una cervesa a la mà i un somriure als llavis. Entre bromes i festa veiem la lectura de les dues escenes (estrena mundial!). Després, pausa per comentar la jugada i saludar la gent. A la tornada, un miniconcert d’un grup que canvia cada nit. A nosaltres ens va tocar un duo del Carmel anomenat Ual·la que us recomano totalment. Música eclèctica (del folk al hip hop passant pel swing), lletres amb missatge i una posada en escena carregada d’humor. Jo m’ho vaig passar com una nena.

I mentre el públic gaudeix de la música, un grup de valents es prepara per a la jam actoral o, el que és el mateix, la reinterpretació de les escenes que hem vist a la primera part creades amb l’ajuda del director de la sessió i Mary Jane (el director de guàrdia). La jam és el moment més esbojarrat i, alhora, més brillant de la sessió, el moment on absolutament tot és possible i on veiem la màgia de tot plegat, la màgia de pujar gent a un escenari amb un text i deixar que passin coses.

Assajar és de covards - (c) Javier Delestal
Assajar és de covards – (c) Javier Delestal

Tota la vetllada és documentada per un fotògraf, en aquest cas Josep M. Botanch, i el passat dilluns també vam comptar amb la presència d’un dibuixant en directe, Javier Delestal (que, per cert, m’ha sorprés molt descobrir que ens va dibuixar al Lluc i a mi, si mireu els seus dibuixos amb atenció, potser ens trobareu…).

Assajar és de covards no s’assembla a res del que heu vist i aquest és precisament el seu encert. Combina la frescor del microteatre amb l’espontaneïtat i el risc de la improvisació, amb l’encant de la música en directe i en acústic, amb la complicitat del cabaret i de tot plegat n’extreu un còctel explosiu del que no pots prendre només un glop.

El proper Assajar és de covards serà el dilluns 11 d’abril. Jo ja l’he marcat a l’agenda.

 

Assajar és de covards #volandovoy

Organitzat per la Companyia Casa Real i A les golfes de la Bohème.

Dramaturgs: Rafa Rodríguez i Daniele Ridolfi. Director: Ireneu Tranis. Repartiment: Esther López, Jose Tobella i Laura Riera. Músics: Ual·la. Fotògraf: Josep M. Botanch. Dissenyador del cartell: Roc Espinet. Dibuixant en directe: Javier Delestal.

Sala: Àtic 22 😉 Teatre Tantarantana. Data: 14/03/2016.

One thought on “Assajar és de covards #volandovoy

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada