Val a dir que les estaffes cada dia estan més inspirades a l’hora de triar el dresscode del mes a Assajar és de covards. Si a l’octubre el tema era «estem cremades» (avantçant-se per molt poc a la batalla d’Urquinaona) i al novembre va ser un «back to the past» (pensant en la preocupant escalada de vots que va rebre l’extrema dreta a les eleccions), aquest gener van triar el tema «emergència climàtica» un mes abans que la tempesta Glòria visités Barcelona. I, coincidències de la vida, el dilluns de corral va coincidir amb les primeres hores de pluja a la ciutat, fet que va provocar que, per primera vegada a la història d’Assajar és de covards, la rebuda del públic no tingués lloc al carrer De les Flors, com és habitual, sinó dins del hall del Tantarantana, entre abrics humits i gent pelada de fred. És el canvi climàtic, amigues, i no mola gens.
Així, després d’una entrada inusual, la nit va transcórrer seguint la litúrgia habitual, i el primer text de la nit va arribar de la mà de la dramaturga argentina Vicky Salvucci en forma de fragment de Hey hermana!, el muntatge que ha estat representant-se aquest més a l’Àtic 22. La informal conversa telefònica entre les germanes Helena i Clitemnestra (sí, les dels clàssics grecs), interpretades per les dues actrius de la nit, Laura Bernis i Aura Foguet, dirigides per Silvana Pérez, va resultar divertidíssima i va despertar la curiositat de més d’un per veure el muntatge sencer. No hi havia per menys. La segona peça de la nit, La maledicció, escrita a sis mans per Anna Ferrer, Pau Pèrez i Vicent Barnés, altrament dits Berícid Sulfúric, era una peça d’humor absurd sobre els obstacles de la burocràcia amb tocs de fantasia en la qual una dona anava a una bruixa a demanar que la seva dona deixés de donar a llum llangardaixos. Tan boja com sembla. I molt divertida.
Després d’una mitja part sense sortir gaire del hall, va arribar el moment del concert, que, en aquesta ocasió va ser a càrrec de João Brazz. No us enganyaré, jo no el vaig veure. No és que no en tingués ganes, que en tenia moltes, és que quan hi ha dèficit de valents per la jam session (i dilluns n’hi havia) els covarders acostumem a presentar-nos voluntaris. És un acte de responsabilitat… Però no patiu, que en som molts de covarders, així que en vaig deixar uns de guàrdia per fer-me de corresponsals i m’han explicat que el concert de João Brazz va ser del tot original. Per començar, va demanar a tres persones del públic que li aportessin tres elements: un dibuix, un concepte abstracte (que va ser el caos) i alguna cosa que la persona hagués aprés en un moment difícil de la seva vida (que va ser que és difícil dutxar-se amb una cama). Amb això, va començar a tocar el seu violoncel, equipat amb diferents pedals d’efectes, improvisant sobre les aportacions del públic. Una experiència diferent, abstracta i hipnòtica.
I mentre el públic gaudia de João Brazz, els valents preparàvem una jam que va comptar amb la directora de la vetllada, Silvana Pérez, i, com que la Mary Jane, la directora resident, aquest dilluns no hi era, amb una directora valenta sortida també del públic. El text de Hey hermana! va esdevenir a la jam una bogeria en anglès improvisat i amb cada valent dient el text d’una manera diferent. De La maledicció vam veure 3 versions diferents: una ambientada a la França del XIX (o similar), una ambientada aquí i ara i una altra ambientada al futur. Els riures davant de tot plegat, inevitables.
I un detall simpàtic. Abans de la jam les estaffes van donar una sorpresa als covarders de la sala (entenent covarder com a persona que ha assistit a més de cinc vetllades d’Assajar és de covards). El passat dilluns érem nou a la sala i, entre tots, van sortejar un petit lot de records AEDC: xapes, cartells vintage i més. El guanyador va ser el Lluc (sí, el meu marit, però us juro que no va haver tongo!).
Per acabar, com sempre, We are the World, We are the Children i un altre Assajar és de covards a la bossa, una altra vegada amb les entrades exhaurides i una altra vegada amb molt públic verge. Del que va passar després i que es va insinuar durant tota la nit al corral, no explicaré res. Només diré que aquesta vegada els covarders no vam perdre el metro, el primer metro del dimarts, vull dir…