Assajar és de covards #assajarnovembre

El meu calendari està regit per l’Assajar és de covards. Això és així. Un dilluns de cada mes vaig al Tantarantana a recordar-me que el teatre és comunitat, joc, risc i màgia. I, què voleu que us digui, a mi em va de meravella.

I el darrer dilluns no va ser l’excepció. Un altre mes amb entrades exhaurides (i amb un públic cada cop més jove!), el corral va fer un viatge en el temps (com a mínim en el dresscode) conseqüència del resultat de les darreres eleccions. Quan l’extrema dreta entra per una porta, la modernitat surt per l’altra i, mira, ja posats, millor riure una mica tots plegats i exorcitzar les pors que, confessem-ho, ens envaeixen sense remei.

Els dos textos de la nit, dirigits per l’estimada Irene Hernanz, no podrien haver estat més diferents. D’una banda, La parada del bus, el debut com a dramaturga de Sara Sansuan (o Peggy Sue pels habituals de l’Assajar és de covards) ens presentava una teresina enmig de la nit travant amistat amb un jove que torna de festa. Però, ah, les aparences enganyen, i les iaies ja no són el que eren (o potser sempre han estat així). La presència escènica (sempre explosiva) de Sílvia Albert Sopale aportava una capa més d’interès. Pot una teresina ser negra? Rotundament sí. De fet, jo penso que aquí hi ha una idea ben explorable. I amb un partenaire com Alberto Amayuelas, ja no pots demanar més. La parada del bus ens va arrencar uns quants riures abans de posar-nos seriosos amb el segon text de la nit, un fragment de La revelació 1.0, l’obra de Jorge-Yamam Serrano que ara mateix es pot veure al Tantarantana i que tracta el tema dels whistleblowers, ja sabeu, aquestes persones que arrisquen la pell per treure a la llum pública totes aquelles cosetes que els governs no volen que sabem. Al corral, Amayuelas va convertir-se en Edward Snowden i Albert en una de les periodistes que el va entrevistar quan tot el seu affaire va sortir a la llum. Teatre documental al Corral, clar que sí!

La sorpresa de la nit va arribar després de la pausa, i no, no parlo de l’aparició del dissenyador del cartell de la nit, Santi Monreal (pels no habituals, us he d’informar que és molt estrany que el dissenyador de la nit passi per la vetllada, no sabem ben bé per què) sinó del duo musical efímer (?) (esperem que no, si us plau!!!) format per Cristina Martínez (teclats i veu) i Albert Bach (bateria electrònica), tots dos membres del grup Sense Sal però que al Corral es van convertir en Recursos Humanos, un grup amb un so retro electrònic que ens va fer flipar en colors amb el seu ritme, la seva presència i les seves versions. Des d’aquí vull fer una crida per la continuïtat d’aquest duo. Els fans ja els teniu!

I després del concert va arribar la jam de la nit amb direcció en rigurós directe d’Irene Hernanz, que va fer versions de tota mena amb els textos amb la complicitat d’uns valents molt valents.

I per acabar, We are the world, we are the children, i, aquesta vegada, un bonus track inesperat, aprofitant el retrobament de Rocío Manzano (Pili/Mili) i Cristina Martínez, totes dues membres de l’elenc de la meravellosa Vagas y maleantas, vam poder assistir a la recuperació d’un dels temes d’aquell muntatge: «Me gusta ser una zorra», de Vulpes (si no coneixeu el tema, us el deixo aquí baix, perquè es converteixi en el vostre himne).

Perquè per molts escons que tregui Vox ens trobarà a totes, a les zorras, dempeus i de cara. Només faltaria!

Apunteu la data de la propera cita (ja podeu comprar les entrades): 9 de desembre!

Assajar és de covards #assajarnovembre
Dramaturgues: Sara Sansuan i Jorge-Yamam Serrano. Direcció: Irene Hernanz. Actrius: Silvia Albert Sopale i Alberto Amayuelas. Música: Cristina Martínez i Albert Bach. Fotògrafa: Bernat Cedó. Disseny: Santi Monreal. Staff: Blanca Garcia-Lladó, Raquel Loscos, Rocío Manzano, Salvador S. Sánchez, Sara Sansuan Espinet i Laura Vila Kremer.
Sala: Teatre Tantarantana. Data: 18/1a/2019.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.