Una de les coses que més m’agraden d’Assajar és de covards es quan apareix algú que no hi ha anat mai i, a la sortida, t’explica que li ha encantat la proposta i que repetirà. Darrerament això està passant gairebé cada setmana i demostra la bona salut d’un format tan addictiu com difícil d’explicar als “verges”.

Aquest mes, en clar homenatge al 8M, les staffes anaven vestides de bruixes (o ho intentaven, oi, Mary Jane?) i corral va comptar amb una directora que va aportar el seu toc personalíssim a les posades en escena, Daniela de Vecchi, directora de La Minimal.

La nit va arrencar amb un text d’Irene Herranz que, en menys de 6 mesos ha passat de “verge” a covarder a dramaturga convidada (allò que dèiem de l’addicció) i que signava un text breu, “Me estaba mirando a mí”, sobre una tirada de canya a l’andana del metro, que jugava a trencar estereotips de gènere, i que de Vecchi va decidir muntar 2 vegades amb els intèrprets, Miriam Marcet i José Fernández, intercanviant els papers, portant encara més lluny aquest joc de trencament.

Al segon text, “L’espero demà”, de Naila Vázquez Tantinyà, coneixiem a una velleta adorable, preciosament interpretada per Marcet, i un home que entra a casa seva per “arreglar-li el comptador de la llum” (o no!), i acaben esdevenint amics.

Després de la pausa, amb les seves activitats típiques, vam quedar tots embadalits per la Marina Prat (sense essa!) i la seva guitarra. Actriu (de fet va participar el mes passat al corral com a intèrpret) i cantautora, Prat ens va presentar les seves cançons, que tenen aquell no sé què que podries seguir escoltant-la hores.

Després del concert, els valents van fer les versions reloaded dels textos, dirigides per de Vecchi i basades en la repetició del mateix text per part de diferents intèrprets. Un enfoc interessant i diferent de la jam.

I, com sempre, la nit va acabar amb el clàssic We are the World, We are the children i la data del proper: 8 d’abril, per marxar de Setmana Santa amb la feina feta. Vindreu?

Per cert, si voleu veure com va anar la nit, aquesta vegada us puc oferir les fotografies (xul·líssimes) que va fer Josep Maria March. (Si feu clic a la foto de sota, anireu al flickr)

Assajar és de covards

Assajar és de covards #pollastratra
Dramatúrgia: Irene Hernanz i Naila Vázquez Tantinyà. Direcció: Daniela de Vecchi. Música: Marina Prat. Intèrprets: José Fernández i Miriam Marcet. Fotografia: Josep Maria March. Disseny: Marta Fusalba. Staffes: Laura Vila Kremer, Blanca Garcia Lladó, Salvador S. Sánchez, Sara Sansuan Espinet, Rocío Manzano i Raquel Loscos. Producció: Companyia Casa Real i Associació Atic.
Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22 😉 Data: 11/03/2019.