Feia molt de temps que sentia a parlar d’Agrupación Señor Serrano i els seus espectacles, en concret d’A House in Asia. Al principi reconec que no hi vaig prestar gaire atenció perquè pensava que la mena d’espectacles que feien no era per mi. Però darrerament havia començat a canviar d’opinió i a pensar que, potser, valia la pena intentar-ho. Va ser justament aleshores quan es va saber que el Grec els programaria i que el Teatre Lliure faria un cicle dels seus espectacles a l’inici de la propera temporada. Vaig rebre el missatge i vaig comprar entrades.
Quin encert! En anglès birdie vol dir ocellet, però també és el nom d’una jugada concreta de golf. Agrupación Señor Serrano agafa aquests dos elements senzills, els ocells i el golf, per construir un espectacle sobre les fronteres i la immigració, sobre la por als “altres”, l’evolució i l’extinció, el viatge i la llibertat o les desigualtats entre els èssers humans. Per fer-ho recorren a tota mena d’elements: maquetes, vídeo, croma, efectes de llum, ventiladors, fragments de pel·lícula, música, imatges fixes i textos. El discurs es construeix mitjançat la concatenació dels diferents elements, com si assistíssim al muntatge en directe d’una pel·lícula.
Sobre una catifa de gespa artificial en forma de green assistirem a la reconstrucció de la icònica (i premiada) instantània del fotògraf José Palazón d’un grup d’inmigrants enfilats sobre la tanca de Melilla, com si fossin ocells, davant de la impassivitat d’uns jugadors de golf. Després d’això iniciarem un increïble viatge que ens farà volar i veure-ho tot des de dalt. Ara els ocells som nosaltres i, des de l’aire, tot es veu diferent.
Birdie és una experiència d’una gran força poètica que alhora conté un missatge clar i coherent sobre la llibertat i les fronteres. Un espectacle únic i diferent que (m’ha dit un ocellet) és possible que tornem a veure aviat als escenaris de casa nostra. Jo, per la meva part, ja estic impacient per veure més coses d’Agrupación Señor Serrano al setembre al Teatre Lliure.
Pingback: Katastrophe - Somnis de teatre
Pingback: A house in Asia - Somnis de teatre