Una de les coses que més m’agraden del món és que em sorprenguin. M’agraden les sorpreses (les bones, és clar, no crec que calgui dir-ho). I Blink va ser-ho. Una sorpresa d’allò més agradable.
La primera cosa que vaig fer quan va sortir del teatre va ser mirar el nom de l’autor, Phil Porter, (britànic, nascut l’any 1977 i, fins ara, inèdit a Espanya) per posar-lo a la llista d’autors que he d’investigar més. I és que Blink és un d’aquells textos que et deixen enganxat a la cadira per la seva qualitat, el seu encert i la seva originalitat. Un d’aquells textos que semblen fàcils però que no ho son en absolut.
Blink explica una història d’amor disfuncional entre dos personatges peculiars, un home i una dona, que es troben en un moment molt concret en la vida de cadascun d’ells i que tenen una relació difícil amb el món que els envolta. Monòleg a monóleg (perquè, malgrat que la posada en escena i el ritme fan que gairebé no te n’adonis, Blink és una successió de brillants monòlegs) coneixem aquestes dues persones desorientades, diferents i profundament humanes, que busquen un sentit a la seva existència o, potser millor dit, una confirmació de la seva existència. El text, de 2012, sembla anticipar quelcom que ara mateix ja és una realitat, la necessitat creixent de retransmetre la vida (si no sabeu de què parlo us recomano fer una ullada a una cosa anomenada Instagram Stories), i ho fa sense jutjar, amb una mirada tendra i comprensiva, però, alhora, molt lúcida.
En escena, Jaume Forés i Mar Solà ens regalen unes interpretacions impecables, delicades, carregades de veritat, que fan que ens enamorem d’aquests dos personatges tan adorables com poc normatius.
Blink és una d’aquelles joietes que apareixen de tant en tant a les sales petites. Muntatges sorprenents que corren el perill de passar desapercebuts (encara més en aquestes setmanes de bogeria preGrec). Un muntatge que acaba aquest diumenge però al que jo li desitjo llarga vida. La mereix.
Blink
La Carbonara Teatre. Autor: Phil Porter. Direcció: Joan Xancó. Ajudant de direcció: Marta Gaston. Intèrprets: Jaume Forés i Mar Solà. Escenografia: Ivet Garriga i Xevi Oró. Il·luminació: Marc Camprodon. Traducció: Pau Jimfer. Producció: Clara Giménez. Fotografia: Montse Giralt.
Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22. Data: 17/06/2018. Fotografia: (c) Montse Giralt.