Bruno & Jan (& Álbert) – La dictadura dels optimistes sense escrúpols

La primera vegada que vaig saber d’aquest espectacle ni tan sols tenia títol. Vaig rebre un mail de la gent de Sixto Paz en el que em convidaven a fer un salt de fe. Parlaven d’un espectacle clandestí, un autor en crisi i un text contra l’optimisme. No sé si vosaltres podeu rebre un mail així i quedar-vos sense fer res. Jo no puc. Vaig seguir el link, em vaig apuntar al carro i vaig manifestar la meva sorpresa per Twitter amb l’etiqueta #misteriSixtoPaz. Una entrega en mà i dues setmanes després vam descobrir, finalment, en què consistia el misteri. I us confesso que mai no vaig pensar que veuria un espectacle així.

Bruno & Jan és un d’aquells muntatges inclassificables que només poden existir en mans dels seus autors i intèrprets. Ens trobem davant d’una mena de diàleg íntim i personal en el que dos personatges xerren sobre l’optimisme i el pessimisme. Sobre la fragilitat de la vida i la certesa de la mort. Tot això sense dramatismes ni falsa afectació. Sense sonar trascendents ni profunds. Amb molt de sentit de l’humor.

És molt difícil destriar les persones dels personatges quan elles mateixes es presenten amb els seus noms reals: Bruno Bergonzini Cuartero i Jan Vilanova Claudín. És molt difícil no implicar-se en el que veus quan el Bruno trepitja l’escenari amb el cos fràgil però l’esperit intacte. És molt difícil que l’Álbert no ens emocioni en alguns moments amb la seva guitarra.

Bruno & Jan no és teatre. Tampoc no és realitat. Hi ha un text, una direcció i una intenció en tot el que veiem al Círcol Maldà. A mi em va semblar més aviat un regal. Un regal que els membres de la companyia s’han fet a si mateixos. Un regal en forma d’espectacle que han tingut la generositat de compartir amb el públic. Potser el regal d’un amic a un altre en un moment difícil. No ho sé. Tampoc no ho vull saber.

Crec que Bruno & Jan és el treball més personal de Sixto Paz Produccions i crec que no és casualitat que hagin volgut convertir-lo en una mena d’esdeveniment per als seus incondicionals. Malgrat el que digui el títol, és un cant a l’optimisme sense estridències ni frases de Paulo Coelho i, almenys a mi, em va emocionar fins el moll de l’os.

No puc demanar més.

Bruno & Jan (& Álbert) – La dictadura dels optimistes sense escrúpols – Autor: Jan Vilanova. Director: Pau Roca. Repartiment: Bruno Bergonzini, Jan Vilanova, Álbert Casanova. Sala: Círcol Maldà. Data: 15/05/2015.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.