CaRRoussel

A aquestes alçades de la temporada crec que ja no queda cap dubte que aquest està sent l’any que el microteatre ha començat a arrelar a Barcelona. Experiències com el Nanoteatre a Gràcia, el Festival Píndoles o la recent inauguració de Microteatre Barcelona així ho demostren. En aquest context, la Companyia La Reial va portar el format una mica més lluny al Festival Grec, amb un espectacle d’allò més curiós titulat CaRRoussel.

A CaRRoussel, les obres de microteatre transcorren dins d’un cotxe. Amb una durada encara més breu que l’habitual en aquests casos (poc més de 10 minuts) i un públic restringidíssim (exactament 4 persones) a CaRRoussel ens convidaven a descobrir 5 històries escrites per 5 autors diferents.

He de reconèixer que tenir els actors tan aprop és tot un luxe, però també és una mica estrany. Ells hi són i no hi són. Et veuen i et parlen però, en realitat, no esperen que contestis (recordem que estem veient teatre i no un espectacle d’improvisació o una animació). Jo, quan entrava al cotxe, tenia l’impuls de saludar però, és clar, en molts casos ells no podien respondre i, el més estrany de tot, al final de l’escena no es podia aplaudir. Simplement, o bé et feien fora del cotxe (per motius dramàtics), o bé venia algú a obrir la porta sense que els actors mostressin cap reacció. Mai no sortien de personatge. No “saludaven” al final.

Dels cinc muntatges que vam veure, dos estaven pensats amb quarta paret (és a dir, que el públic els veia sense estar implicat a la història de cap manera) i tres no en tenien (de manera que el públic formava part de la història). Totes dues solucions em van semblar prou bones però potser resultaven més fàcils les històries amb quarta paret.

És molt difícil parlar d’espectacles tan i tan curts sense fer spoilers, però intentaré resumir-los en un parell de frases:

Passatgers – Ens convertim en passatgers d’un taxista força tòpic que ens acabarà arrossegant cap a una situació més aviat incòmoda. Potser el text més social de la nit.

El taxista i el funeralMemento mori, humor negre i el meu estimat Òscar Muñoz, de nou, a un pam.

En punt mort – Una de les històries amb quarta paret. Tensió, misteri i una magnífica Laura López.

Sense títol – L’altra història amb quarta paret. Us confesso que amb aquesta vaig passar por, i part de la culpa la té la interpretació de Xavier Torra, que em va gelar la sang.

Grecalònia – Segurament la meva preferida. Divertidíssim text de Màrius Serra i divertidíssima Vanessa Segura.

Està clar que CaRRoussel era un experiment i, com a experiment, potser caldria ajustar alguna cosa. Dit això, els textos i les històries (que al final és el que importa) em van semblar originals, divertits i molt diferents entre si, cosa que va fer que l’experiència valgués molt la pena.

Per a mi, un dels encerts d’aquest Grec.

 

CaRRoussel – Companyia La Reial. Directors: Laia Alsina Riera i Jordi Centellas. Passatgers – Autor: Francesc Serés. Repartiment: Marina Martín i Ramon Vila. – El taxista i el funeral – Autor: Josep Maria Fonalleras. Repartiment: Óscar Muñoz. – En punt mort – Autora: Marta Rojals – Repartiment: Ramon Giró i Laura López. – Sense títol – Autora: Imma Monsó – Repartiment: Gemma Deusedas i Xavier Torra. – Grecalònia – Autor: Màrius Serra – Repartiment: Vanessa Segura. Sala: Plaça de Margarida Xirgu. Data: 10/07/15. Fotografia: Gema Moraleda.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.