Màtria
Vaig veure Màtria per primera vegada fa gairebé 2 anys, a Fira Tàrrega. Era el segon passe d’un espectacle que acabava de néixer. Ahir, 30 bolos després, vaig veure una Màtria nova, amb els mateixos elements, la mateixa dramatúrgia i […]
Mundo obrero
Hasta ahora los espectáculos firmados por Alberto San Juan siempre me habían parecido interesantes y, hasta cierto punto, provocadores. Con la derecha heredera del franquismo en el punto de mira y la memoria afinada para recordarnos que los males de […]
El gran mercado del mundo
Ya sabéis lo que opino al respecto de la arqueología teatral. Para mí el teatro tiene que dialogar con el presente, tiene que decir algo a las personas que están en la platea, tiene que estar vivo. Para descubrir la […]
Gabriel Córdoba – Superstar
Sabéis que no acostumbro a hacer críticas de monologuistas. Pero en esta ocasión voy a hacer una excepción. ¿Por qué? Pues porque me da la gana, que para algo el blog es mío. Y porque el espectáculo de Gabriel Córdoba […]
Lapònia
Va voler la casualitat que, després de veure La tendresa, anés a veure Lapònia. I, de vegades, les casualitats són una benedicció perquè Lapònia va fer que em reconciliés amb la comèdia i que recuperés la fe en l’humor intel·ligent […]
Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo
Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo va estrenar-se en el marc de la iniciativa Terrats en cultura que, des de fa ja uns quants anys, obre terrats particulars per omplir-los de música i arts escèniques. Després (o abans) del […]
Les noies de Mossbank Road
No és la primera vegada, i tampoc no serà l’última, que vaig a veure una d’aquelles obres destinades a ser un dels grans èxits de la temporada, un espectacle que esgotarà entrades durant setmanes (i potser mesos) i surto sense […]