Ishtar
De Raquel Loscos, codramaturga de la Companyia Casa Real i autora de Vagas y maleantas, sempre m’ha frapat la seva capacitat per tractar temes seriosos i presentar històries amb molt de fons sense renunciar mai ni a l’humor ni a […]
Les oblidades
Aquesta temporada ha estat sens dubte la temporada de Lara Díez que, des de setembre, ha estrenat tres espectacles escrits i dirigits per ella mateixa a tres sales diferents: Herència abandonada a l’Àtic 22, Omplint el buit a La Gleva […]
Jacuzzi. Un musical electoral
Si la primera vegada que vaig trepitjar la Sala Flyhard l’any 2012 m’haguessin dit que al cap dels anys hi veuria un musical m’hauria posat a riure. Jacuzzi és sense cap mena de dubte l’obra de teatre musical de format […]
Mundo obrero
Hasta ahora los espectáculos firmados por Alberto San Juan siempre me habían parecido interesantes y, hasta cierto punto, provocadores. Con la derecha heredera del franquismo en el punto de mira y la memoria afinada para recordarnos que los males de […]
Apocalypse Uploaded. La transhumanització de les abelles
Recordo que la primera vegada que vaig veure un espectacle de La Minimal (fa 3 anys, amb El suïcidi de l’elefant hipotecat) no vaig aconseguir connectar amb el que passava. Recordo una certa sensació de caos i de neguit, com […]
Assajar és de covards #FalsaParitatAedc
Dilluns de la setmana passada va tenir lloc el darrer Assajar és de Covards de la temporada i podem assegurar que la cosa no podria haver acabat millor.
Cabaret Trans – La agente CIS contraataca
Voy tarde, lo sé. Hace más de una semana que asistí al Cabaret Trans de este año, pero hasta ahora no he podido sentarme a escribir. Me tendréis que perdonar porque llevo unas semanas (y las que vendrán) que la […]
Negrata de merda
Vivim en una societat racista. Jo soc racista. Tu ets racista. Les institucions són racistes. Així són les coses. Davant d’aquest fet indiscutible l’única opció que tenim consisteix en escoltar, ser crítics amb nosaltres mateixos, ser humils, revisar-nos i demanar […]
Alguien viene
Alguien viene es un espectáculo que, por momentos, flirtea con el teatro del absurdo, aunque que no llega nunca a lanzarse del todo en esa dirección. Aun así, la sensación que transmite el montaje recuerda mucho a lo que sentimos […]
Omplint el buit
Lara Díez és una de les dramaturgues (i consti que estic fent servir el femení inclusiu) més interessants del panorama actual. Des de les seves peces de microteatre, que han triomfat al Festival Píndoles diversos anys, fins a Herència abandonada […]