Crec que el més honest és començar aquesta entrada dient dues coses: una, em fa moltíssima mandra, mandra infinita, escriure sobre aquest muntatge; dues, segurament jo no sóc públic per aquesta mena de muntatges, però us juro que no hi […]
Al marge de la meva opinió sobre el cicle en el seu conjunt i els motius del teatre per a dur-lo a terme (que us explico aquí) he de dir que ho he passat bé aquests dos dies a l’Espai […]
Això d’anar molt al teatre i conèixer intèrprets, directores i altres treballadores de les arts escèniques fa que, de vegades, m’assabenti de projectes i funcions que, per un motiu o un altre, no formen part de la cartellera convencional de […]
La guerra civil española, como todas las guerras, es un pozo sin fondo de historias horribles, bajeza moral, miseria, desgracias y tragedias. La historia de los niños de Morelia es una más.
Fins i tot jo sé que un 13 de gener és massa tard per desitjar bon any però, com que encara no havíem parlat, deixeu-me començar desitjant-vos un bon any a tots. Jo, per començar-lo bé, vaig arrencar aquest 2019 […]
Si, de normal, l’Andrés Villarrosa ja és complicat de veure (ahir va arribar 45 minuts tard a la funció i diuen que això ho fa cada dia), a mi m’havia resultat totalment esquívol. En les anteriors temporades que ha fet […]
Llevo un rato intentando empezar a escribir sobre La mujer más fea del mundo y confieso que me está costando. Hay espectáculos realmente complicados de destilar y plasmar en unas pocas palabras. Y este es uno de ellos.
El percebeiro ha sido la única obra que he visto en los últimos quince días. Es cierto que me habría gustado poder ir a ver más cosas pero, ante la imposibilidad, haber visto precisamente esta me dotó de suficientes imágenes […]
