La mort és l’única certesa que tenim a la vida. Des del moment que arribem a aquest món la única cosa que sabem del cert és que algun dia marxarem. No sabem com ni quant,…
Browsing Category Crítica
La espuma de los días
No he leído nada de Boris Vian (como no me gusta repetirme, os remito al primer párrafo de mi crítica anterior para fijar los antecedentes), sin embargo, en este caso, tengo la sensación de que…
En lo alto para siempre
No he leído nada de David Foster Wallace. Como sabéis, me gusta ir con la verdad por delante, no me avergüenzo de mis lagunas, pero soy consciente de ellas. No sé cómo habría visto este…
Llum trencada
Fa uns anys acostumava a pensar que ja s’havia parlat i escrit prou sobre la Guerra Civil, que la cosa ja cansava, que quin avorriment sempre amb la mateixa cançó. Efectivament, fa uns anys jo…
Vale vale vale
Vale, vale, vale es uno de esos montajes experimentales y distintos a los que nos tiene acostumbrados la Sala Atrium. Un montaje difícil de explicar, porque no se parece a nada de lo que suele…
Lo nuestro
Tenia aquest espectacle a la llista gairebé des de la seva estrena però, per temes d’agenda, la cosa se’m va anar complicant i al final l’he anat a veure en temps de descompte, tant, que…
Aquella nit (una obra de teatre amb cançons)
Si penseu anar a veure Aquella nit, paga la pena arribar una mica d’hora a La Villarroel i entrar a la sala per ambientar-vos. Un cop dins podreu gaudir d’una selecció dels millors artistes que ha…
Infanticida
Confesso que no he llegit La infanticida. De fet, no he llegit mai Caterina Albert (àlies Víctor Català, pseudònim que va abraçar precisament després de presentar La infanticida als Jocs Florals i que el fet…