Després d’un breu moment d’entusiasme amb David Hare l’any 2012 (quan van coincidir en cartell Celobert i L’habitació blava), no havíem tornat a veure res del prestigiós autor anglès als nostres escenaris fins ara.
Browsing Category Crítica
Vilafranca: Un dinar de festa major
A aquestes alçades no és cap secret que Jordi Casanovas és un dels meus autors preferits. I atenció que he dit autor, no autor català, ni autor jove, ni autor contemporani. Autor i punt. Els…
Ricard de 3r
Confesso que no tenia gaire clar què anava a veure quan vaig reservar per Ricard de 3r, però va haver-hi quelcom en la newsletter de la Sala Beckett que em va despertar la curiositat. Tant…
Teenage Dream
Després d’un mes de gener marcat (en el meu cas) pels clàssics, arrenquem febrer amb la primera entrega del Cicló (Cicle de companyies independents de Barcelona) del Tantarantana. Primera impressió: si la resta del Cicló manté…
El rei Lear
Alguns diuen que El rei Lear és el millor text de Shakespeare. Jo no m’atreveixo a dir-ho (sobretot perquè no ho puc decidir) però sí que crec que és el que millor ha suportat el…