Crítica

Roberto Zucco - Teatre Romea
#Crítica

Roberto Zucco

2

Amb els anys he anat aprenent que esperar molt d’alguna cosa és el camí més curt cap a la decepció. Malgrat tot, no acostumo a ser capaç de controlar les meves expectatives. I esperava molt de Roberto Zucco. I no […]

Comparteix aquesta entrada a:
Si no ens paguen, no paguem!
#Crítica

Si no ens paguen, no paguem!

0

No és gaire habitual que un autor actualitzi una de les seves obres per a tornar-la a llançar al món amb un nou títol gairebé 35 anys després de la seva estrena. Però aquest és el cas que ens ocupa. […]

Comparteix aquesta entrada a:
La dona vinguda del futur - TNC - (c) David Ruano / TNC.
#Crítica

La dona vinguda del futur

0

No tinc fills, tampoc nebots, fillols o néts. Amb això vull dir dues coses: no sóc espectadora habitual de l’ara anomenat teatre familiar (els infantils de tota la vida) i no tenia coartada per anar a veure aquesta obra. Vaig […]

Comparteix aquesta entrada a:
Sing Song Swing - Els pirates teatre
#Crítica

Sing Song Swing

0

Poques vegades m’he aixecat d’una platea per marxar a mitja obra. Em sembla que només una i ni tan sols recordo el títol. Ahir ho hagués fet, però el Círcol Maldà és massa petit i l’espai és massa complicat com […]

Comparteix aquesta entrada a:
Cartell d'Smiley
#Crítica

Smiley. Una història d’amor

3

Smiley és una comèdia romàntica, i atenció que això venint de mi és un compliment important. Vull dir que jo mai no he considerat la comèdia romàntica un gènere menor o frívol o insignificant. És cert que Hollywood ha aconseguit […]

Comparteix aquesta entrada a:
Boys don't cry - Teatre Tantarantana - (c) David Ruano.
#Crítica

Boys don’t cry

0

Boys don’t cry et deixa amb una sensació estranya, amb un cert regust a la gola que, d’entrada, no resulta agradable. I no és perquè l’obra no sigui bona ni perquè els actors no ho facin bé, al contrari, és […]

Comparteix aquesta entrada a:
Sé de un lugar - Prisamata
#Crítica

Sé de un lugar

3

Sé de un lugar és una d’aquelles obres en les que no passa res i, precisament, és aquesta la seva màgia. Dos actors que parlen, dos personatges que busquen, el retrat d’una història d’amor antic i incomunicació, una situació amb […]

Comparteix aquesta entrada a:
Nix tu, Simona
#Crítica

Nix tu, Simona

0

Ahir vaig aventurar-me per primera vegada a una altra d’aquestes sales petites que, desafiant qualsevol lògica econòmica, han obert darrerament les portes a la nostra ciutat. La Sala Atrium és un d’aquests espais que m’agraden, petit i sense escenari, on […]

Comparteix aquesta entrada a: