Crítica

Llibertat! - Teatre Nacional de Catalunya - (c) David Ruano.
#Crítica

Llibertat!

0

Porto un endarreriment més que notable quant a freqüència i actualitat de les entrades. Fa vora un mes que vaig anar a veure Llibertat! La meva única excusa, si és que en cal, és que l’inici d’estiu ha arribat carregat […]

Comparteix aquesta entrada a:
Litoral - Teatre Romea
#Crítica

Litoral

1

Comencem per dir allò que és obvi i que ens estalviarà molts maldecaps respecte aquest text: Litoral no és Incendis, però Incendis no existiria sense Litoral. A aquestes alçades del partit crec que no li esguerro a ningú la il·lusió […]

Comparteix aquesta entrada a:
Bona gent - Teatre Goya - (c) David Ruano
#Crítica

Bona gent

0

Fa cosa d’un parell d’anys que vaig començar a mirar-me la gala d’entrega dels premis Tony de Nova York. El motiu principal, perquè negar-ho, és la meva fal·lera pels musicals. Normalment, durant la gala es representen alguns números dels musicals […]

Comparteix aquesta entrada a:
(A Peter Pan) Recreo - Teatre Akadèmia
#Crítica

(A Peter Pan) Recreo

4

“Premi SGAE de Teatre – VI edició”. El propi fet que un text tan dolent com el de Recreo hagi guanyat un premi em fa bullir la sang. Que aquest premi sigui el d’una entitat que podem considerar professional (i […]

Comparteix aquesta entrada a:
Shopping & Fucking - Teatre Tantarantana - (c) Oriol Rovira.
#Crítica

Shopping & Fucking

1

Arribo més que tard amb aquesta crònica (i reconec que no tinc perdó perquè vaig anar a l’estrena!), però de vegades el dia a dia et treu temps per a fer les coses realment importants (com ara actualitzar el blog… […]

Comparteix aquesta entrada a:
The wild party - Teatre Gaudí - (c) Xavi Montojo.
#Crítica

The Wild Party (La festa salvatge)

1

Vull començar aquesta entrada agraint a Vocal Factory i al Teatre Gaudí haver-me descobert la meva nova obsessió. No podia ser que no conegués un musical tan bo com The Wild Party i, ara que el conec, no puc deixar d’escoltar-lo. […]

Comparteix aquesta entrada a:
Assessinat a Atrium Viladecans.
#Crítica

Assassinat a Atrium Viladecans

0

Des del moment en què es va anunciar, Assassinat es va convertir en l’esdeveniment “teatrero” del moment. Hi havia la sensació, podríem dir la convicció, que seria quelcom important, digne de veure i explicar. Hi havia espectació, hi havia ganes […]

Comparteix aquesta entrada a:
Cartell de El rei borni
#Crítica

El rei borni

0

Era tant fàcil fer-ho malament que el muntatge de Marc Crehuet encara té més mèrit. Tocar un tema com el de les pilotes de goma com a mitjà de dissolució de manifestacions demostra que hi ha ganes de parlar de […]

Comparteix aquesta entrada a: