Shakespeare mai no em decepciona. La seva habilitat per retratar l’ànima humana sempre m’ensenya alguna cosa. Pot ser que el context hagi canviat moltíssim des que ell va viure, però els homes no tant. Seguim…
Browsing Category Crítica
La mascarada fantàstica
Vaig una mica tard per desitjar bon any. De fet, acabat de començar 2015 encara no us he parlat de meva la darrera obra de 2014. M’haureu de perdonar. El nou any m’ha portat una…
Merda d’artista
Un dels muntatges que em va saber més greu perdre’m el passat Grec va ser, precisament, Merda d’artista. Obra dels mateixos autors de Pegados i amb un original punt de partida, estava convençuda que m’estava…
El president
El president va ser el meu autoregal de Nadal. Ja us he explicat altres anys que no m’agraden gaire aquestes dates i que el teatre és una de les formes que tinc de normalitzar-les. Vaig…
Ruz-Bárcenas
A estas alturas del partido debo confesar que espero cada nueva obra de Jordi Casanovas como los niños esperan la mañana de Reyes: Con la certeza de que va a ser mágica. Con Ruz-Bárcenas lo ha…
Trilogia Mozart
Començaré dient que estic segura que aquest espectacle dels Dei Furbi no era en absolut per a mi. De fet, si no hagués estat la darrera jornada de la Lliga, no hi hauria anat. De…
Tortugues: La desacceleració de les partícules
Els que em llegiu habitualment sabeu que la meva darrera visita a la Flyhard (sense contar la primera jornada de la Lliga) em va deixar molt mal gust de boca. Aleshores deia que aniria més…
Le voci di dentro
Un dels motius que em va fer abonar-me al Lliure aquest any va ser el fet que programessin tres muntatges de companyies napolitanes, dos d’ells amb textos d’Eduardo de Filippo. Com a amant d’Itàlia i…
Krum (el Crosta)
Porto barallant-me amb un trancazo (paraula intraduïble però molt descriptiva de l’estat general en aquests casos) des de la setmana passada. De fet, divendres, tot i no estar gaire fina, vaig anar al Lliure de…