Sóc una dona de trenta dos anys amb parella estable des de en fa gairebé deu. Us juro que el número de vegades que m’han preguntat “els nens, per a quan?” és de més de…
Browsing Category Crítica
El coloquio de los perros
Nunca antes había visto nada de Joglars. Dudo mucho que vuelva a hacerlo. Y es que, sin quitar mérito a su historia y sus antecedentes, hay pocas cosas que me fastidien más que sentir que…
Barbablava, l’esperança de les dones
Barbablava és una d’aquelles obres estranyes que, o bé t’atrapen, o bé no hi entres, però que, si t’atrapen, et fan gaudir del viatge. I això és el que em va passar a mi. I…
Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores
Mira que me hacía ilusión ver un Lorca en el Teatre Nacional… Y además un Lorca que no era ni La casa de Bernarda Alba ni Yerma, mucho más frecuentes en los escenarios, más fáciles…