Herència abandonada

Segurament molts coneixeu la seva cara (és el que té sortir a la tele en un dels programes més coneguts de casa nostra), però potser no el seu nom. I penso que hauríem de començar a tenir-lo a mà perquè en sentirem a parlar. Jo vaig descobrir la faceta de dramaturga i directora de la […]

Mili KK - (c) Alejo Levis

Mili KK

Tengo 37 años y no conozco a nadie más o menos de mi generación que haya hecho la mili. Eso es, en el fondo, porque en los últimos años, entre las prórrogas por estudios, el número exagerado de objetores que hacía que no hubiera suficientes lugares para hacer la prestación social substitutoria y una opinión […]

4D òptic - (c) Pep Daudé i Bito Cels

4D òptic

Vaig veure 4D òptic per primera vegada l’any 2004 a l’Auditori de Sant Cugat. Jo tenia aleshores 23 anys i vaig anar-hi, bàsicament, perquè un amic de La Floresta em va dir que podíem aconseguir entrades tirades de preu si hi anàvem dues hores abans de començar l’espectacle i érem menors de 25. A mi, […]

Una lluita constant

Una lluita constant

A mesura que faig anys, cada vegada soc més ionqui de la no ficció en general i del teatre documental en concret. Suposo que és perquè, quan ja n’has vist molts, els relats de ficció més convencionals resulten sempre predictibles i rodons, com elaborats seguint una recepta; mentre que la no ficció, com la vida, […]

Les coses excepcionals

Quatre anys després de Pulmons, el primer èxit de la companyia Sixto Paz i, segurament, el seu muntatge més recordat, la companyia torna a apostar per un text de Duncan Macmillan que, en aquest cas, aborda un tema igual de seriós, però molt menys transitat com és la depressió i el suïcidi.

Hamlet/Segismundo

Los clásicos llegan a serlo porque logran, no solo conmover y apelar a sus espectadores contemporáneos, sino también a los que vienen después, a los que ya no comparten tiempo, y tampoco espacio, con los creadores. Son obras que contienen verdades o reflexiones interesantes y profundamente humanas y es por eso por lo que, en […]

Assajar és de covards - (c) Guille Mendia Studio

Assajar és de covards #tardoraedc

Dilluns passat va tenir lloc el segon Assajar és de covards de la temporada. Que no fes la crònica del primer no vol dir que no hi anés (vaig anar-hi), ni que no m’agradés (em va semblar l’aposta més punki, alternativa, postmoderna i embogida que he vist mai en el corral), sinó que em va […]

Projecte 92 - (c) Roc Pont

Projecte 92

Les olimpíades de Barcelona 92 va ser un dels punts d’inflexió més importants de la història recent de la nostra ciutat. Hi ha una Barcelona d’abans de les olimpíades i una de després, i fins i tot els que èrem nens o preadolescents a l’època tenim records d’aquella Barcelona d’abans que la tele i els […]

Els Jocs Florals de Canprosa - (c) David Ruano

El jocs florals de Canprosa

Malgrat que m’he resistit a llegir qualsevol crítica d’Els jocs florals de Canprosa (sempre ho evito abans de veure un muntatge per no crear-me expectatives de cap tipus) aquesta vegada era inevitable anar al Nacional amb la idea que anava a veure una gran obra, perquè moltíssima gent del meu entorn m’havia recomanat amb gran […]