Després de La capsa de café, Cametes Teatre continua amb la seva trilogia Mira a l’Àtic 22 amb Comiat, un flashback respecte del primer espectacle que ens situa en els dies previs a la mort de la mare, des del diagnòstic de la malaltia fins al desenllaç.

L’acció transcorre al llarg de diversos dies sempre en el mateix espai, el banc d’un parc. Sense més escenografia, el muntatge aposta pel treball actoral i introdueix escenes de moviment en moments clau com l’inici o els instants abans de la mort de la mare, quan les tres germanes petites s’esforcen per mantenir-se dretes i sostenir-se les unes en les altres, en una imatge que em va fer encongir el cor.
Gemma Castell, Aitana Giralt, Clara Olmo i Ares Piqué s’enfronten a un repte interpretatiu brutal: transmetre el daltabaix emocional que suposa un diagnòstic de càncer i la seva evolució posterior quan s’esgoten les esperances. I ho aconsegueixen amb escreix. Amb la mateixa complicitat que van mostrar a la primera part, es miren, es toquen i s’escolten amb tots els matisos que demana la situació. El text, de Roser Guasch, que també dirigeix, descriu amb intel·ligència aquests moments on la desesperació, el cansament, l’egoïsme, la tristesa, però també l’humor, l’amor i la generositat apareixen i desapareixen sense gaire ordre, amb una organicitat animal, que el muntatge transmet des del primer moment.
L’altre encert de Comiat consisteix en no intentar donar respostes. Aquest muntatge, com l’anterior, funciona com a imatge costumista, una fotografia acuradíssima d’un moment en el temps. Un retrat d’emocions que ni jutja ni resol, que deixa a l’espectador guaitar pel forat del pany i participar dels fets.
No és habitual que una platea (encara que sigui petita com la de l’Àtic 22) trenqui a plorar sencera. I no perquè l’espectacle sàpiga apretar les tecles i els ressorts del melodrama per arrencar-nos les llàgrimes amb trucs d’ofici, sinó perquè el que està passant dalt de l’escenari ens està transportant a llocs íntims i personals, a ferides que, malgrat haver cicatritzat, encara molesten quan canvia el temps o quan algú ens les fa reviure.
No puc esperar que arribi el proper divendres per veure la darrera història d’aquestes germanes, que ja comencen a ser una mica de la família.
Comiat (Mira: una trilogia no cronològica)
Dramatúrgia i direcció: Roser Guasch. Actrius: Gemma Castell, Aitana Giralt, Clara Olmo i Ares Piqué. Escenografies: Cametes Teatre, Maria Monseny i Sergi Torrelles. Vestuaris: Germanes Guasch, Maria Monseny i Cametes Teatre. Dissenys de llums:Eric Visús i Miki Arbizu. Moviment: Maria Mora. Composició Musical: Josep Maria Porté “Mahoni”. Fotografies: Gabriel Solans i Sara Baró. Vídeo: Hono Martín. Disseny gràfic: Ramón Jimenez. Construcció de caixes: Sergi Torrella. Companyia: Cametes Teatre.
Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22. Data: 06/03/2018. Fotografia: (c) Sara Baró.
Comparteix aquesta entrada a: