Connexió Londres: Medea (National Theater Live)

Dijous passat vaig poder tornar a gaudir d’una de les retransmissions del National Theater als Cinemes Icària de Barcelona. En aquesta ocasió va tractar-se d’un clàssic dels clàssics: Medea.

Una Medea interpretada per la magnífica Helen McCrory (que els seguidors de la imprescindible sèrie Peaky Blinders coneixereu com la tieta Polly), que dona vida a aquesta mare i esposa carregada de contradiccions, violència i dolor amb aquella barreja explosiva de sobrietat aristocràtica i llàgrimes com melons que només he vist en els actors anglesos. Només per veure-la a ella ja va valdre la pena el viatge.

Però encara hi ha més. Un escenari amb dos nivells en vertical i dos ambients en horitzontal (una espai a boca que representava una sala d’estar i un espai oníric al fons, format per un bosc fosc d’arbres i fum, que evocava l’infern interior de Medea) permetia desenvolupar tota la història sense haver de recòrrer a res més. Al pis de dalt, vèiem els esdeveniments que tenien lloc fora de la casa de Medea: la boda de Jàson, la mort de la seva nova dona… Tot això acompanyat d’un cor exclusivament femení, format per ballarines, que aconsella i acompanya Medea des de la seva terrible decisió fins al desenllaç final.

Medea - National Theatre - (c) Richard Hubert Smith.

Amb un ritme àgil, un repartiment equilibrat i precís, unes ballarines sorprenents i una posada en escena moderna, el drama de Medea i la seva reflexió sobre la venjança, la gelosia i la desesperació va sonar alt i clar. Com sempre dic, tot un luxe.

Connexió Londres: Medea (National Theater Live)
Autor: Eurípides. Versió: Ben Power. Direcció: Carrie Cracknell. Repartiment: Lorna Brown, Vivien Carter, Michaela Coel, Simon Desborough, Amy Griffiths, Adrian Grove, Hazel Holder, Jane Leaney, Helen McCrory, Caroline Martin, Daisy Maywood, Yuyu Rau, Dominic Rowan, Danny Sapani, Petra Söör, Clemmie Sveaas, Naomi Tadevossian, Martin Turner, Toby Wharton, Cath Whitefield i Jane Wymark. Escenografia: Tom Scutt. Disseny de llums: Lucy Carter. Coreografia: Lucy Guerin. Composició: Will Gregory i Alison Goldfrapp. Direcció de baralles: Owain Gwynn. Disseny de so: Gregory Clarke. Regidoria: Ned Bennett.
Sala: Olivier Theatre. National Theatre. (Londres) / Cinemes Icària Yelmo (Barcelona) Data: 11/05/2017. Fotografia: (c) Richard Hubert Smith.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.