Consell familiar

[Excusatio non petita… Us juro que estic a punt de posar-me al dia, de debó. Mentrestant estic pensant a rebatejar el blog com: “He vingut del passat”. Perdoneu.]

Aquesta obra va ser el meu autoregal de Nadal. (Tinc la sensació que parlar de Nadal al gener és de mala educació, però en fi…) Ja us vaig comentar que jo no celebro gaire aquestes dates, de fet, no m’agraden, de manera que intento compensar-les fent coses amb les que sí gaudeixo. No podria haver triat millor muntatge a la cartellera.

Consell familiar em va encantar. Em va semblar un text intel·ligent, àgil, divertit, ben tramat i molt ben interpretat. La idea és ben senzilla, però funciona de meravella: pot una família funcionar com un país? O potser, què passaria si portem la democràcia de partits fins a les seves últimes conseqüències? I així coneixem la família protagonista, que porta anys funcionant mitjançant un sistema de consells setmanals en els quals es discuteixen i es voten totes les coses que els afecten. Tot funciona força bé fins que un dels membres proposa fer canvis. Us recorda alguna cosa?El que veurem sobre l’escenari, dins d’un petit menjador amb una família de 4 membres (o 5, depenent del moment) esdevé un reflex del que podem llegir als diaris sobre l’estat polític actual. Però, alhora, ens trobem davant d’una comèdia lleugera, molt entretinguda i en cap moment pessimista. Per mi, el text de la Cristina Clemente demostra que la comèdia no té perquè ser un gènere menor i que es poden tractar temes seriosos i d’actualitat sense fer grans escarafalls, dedicar-se a les obvietats o apostar únicament pel drama molt autorreflexiu. Sí, podem parlar de temes seriosos i riure una mica de tot plegat. De fet, és molt sa.

Consell familiar és un muntatge molt rodó, amb bones interpretacions, una direcció molt dinàmica (com ens té acostumats en Jordi Casanovas) i un text totalment deliciós. Us diria que anèssiu a veure-la, però em temo que no arribo a temps…[Per cert, en acabar, et podies convertir en membre de la família i votar per un dels personatges. Jo vaig votar Aina. El meu marit diu que sóc una anarquista, jo crec que només és una qüestió de sentit comú.]

 

Consell familiar – Autora: Cristina Clemente. Director: Jordi Casanovas. Repartiment: Georgina Latre, Pep Ambròs, Pere Ventura, Lluïsa Castell i Marc Rius. Sala: Sala Beckett. Data: 25/12/13. Fotografia: (c) David Ruano.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.