Dona no reeducable

El meu inici de temporada teatral a Barcelona està marcat per tres característiques: monòlegs, protagonistes femenines i textos polítics. Dona no reeducable conté aquests tres ingredients i els combina de la millor manera possible.

A Dona no reeducable, l’autor italià Stefano Massini ens explica la història de la periodista russa Anna Politkóvskaia. I ho fa amb un monòleg on és la propia periodista qui ens explica la seva experiència com a reportera de guerra a Txetxènia abans de morir assassinada a la porta de casa seva per ser massa incòmoda per a l’statu quo rus.

Miríam Iscla interpreta magistralment aquesta dona forta, valenta però, sobretot, honesta i compromesa. El text està construït en diferents capítols que combinen parts més informatives o periodístiques amb d’altres netament emotives i subjectives sense donar cap mena de treva a l’intèrpret. Iscla passa de ser torturada per uns soldats a relatar de manera sòbria detalls de la complexa realitat política de Txetxènia, i ho fa de manera gràcil, neta. Fa que la transició emocional sembli fàcil quan en realitat no ho és gens.

Lluís Pasqual signa una posada en escena moderna i dinàmica, on els vídeos i els audios serveixen per guiar l’espectador i reforçar el missatge, i les diferents zones en què es divideix l’escenari reforcen aquestes transicions emotives de què parlàvem. Només vaig trobar un però a la seva feina: la traducció de l’italià tenia alguna patinada.

D’altra banda, el text és tot un exemple de com el teatre pot servir com a mitjà per a informar i remoure consciències, de la mateixa manera que ho aconsegueix el gènere documental al cinema. En poc més d’una hora, i amb un ritme excel·lent, sabrem de la complicada realitat txetxena, de la situació dels mitjans de comunicació a Rússia i de la tasca d’aquesta dona admirable. Una història que convida a la reflexió i a la indignació a parts iguals i ens recorda que, tot sovint, no estem tan informats com creiem.

Aplaudeixo la decisió de Lluís Pasqual d’arrencar temporada amb un text com Dona no reeducable. Un muntatge compromés i necessari, tota una declaració de principis. Si no hi heu estat a temps, torna al juny i val molt la pena.

 

Dona no reeducable

Autor: Stefano Massini. Direcció: Lluís Pasqual. Intèrpret: Míriam Iscla. Veus en off: Miquel Cabal, Xènia Dyakonova, Lluís Marco i Manuel Nuñez Yanowsky. Traducció de l’italià: Lluís Pasqual. Textos en rus: Xènia Dyakonova. Il·luminació: Xavier Clot. Vídeo: Leo Castaldi. So: Igor Pinto. Ajudant de direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Producció: Teatre Lliure.

Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 23/09/2015. Fotografia: (c) Ros Ribas.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. Pingback: Crecenunsoldéu - Somnis de teatre

  2. Pingback: El desvetllament d'una papallona nocturna - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.