El bon lladre és un d’aquells espectacles que se m’havia anat escapant de la cartellera una vegada i una altra. Sort que La Seca l’ha recuperat aquesta tardor i, per fi, he tingut la oportunitat de gaudir-lo. Perquè m’estava perdent un muntatge excel·lent.

El bon lladre ens transporta als baixos fons d’Irlanda del Nord. Allà coneixerem un criminal de baixa estofa, un d’aquells personatges grisos que apareixen sempre com a secundaris a les històries de gàngsters. Carn de canó. Desgraciats que, pensem, només són múscul a sou del cap, sense idees ni aspiracions. Personatges secundaris de les seves pròpies vides. I aquesta és la gràcia d’El bon lladre. Durant una hora i  mitja, Conor McPherson dóna veu a un d’aquests personatges perquè sigui ell mateix qui ens expliqui com és la seva vida, en què consisteix la seva feina i quines són les seves pors i aspiracions.

Aquest relat d’antiheroi (perfectament tramat) esdevé pura màgia en la interpretació de Josep Julien. El bon lladre és, sens dubte, un bon text, però sense l’entregada feina d’aquest actor que es converteix literalment en un irlandés pobre i desgraciat, la cosa podria esdevenir una mica feixuga. No és el cas. Josep Julien interpela el públic i se’l fica a la butxaca amb el seu parlar arrossegat, els seus gestos (gairebé tics) repetitius,  les seves vacilacions i la seva sinceritat desarmada, de qui no té res a perdre perquè ja ho ha perdut tot pel camí.

El bon lladre és, sobretot, una història ben explicada. D’aquelles que fascinen i et fan venir ganes de quedar-te tota la nit sentint-ne més i més. Una feina de categoria que no us hauríeu de perdre.

El bon lladre

Autor: Conor McPherson. Direcció: Xicu  Masó. Traducció i interpretació: Josep Julien. Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart. Producció: Iria Producciones. Producció executiva: Álvaro Ybot.

Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 04/11/2015.