El futur

Vaig quedar-me amb ganes d’anar a veure El Futur quan es va estrenar al Teatre Eòlia, primer com a taller de final de curs i, més endavant, breument, com a programació fa cosa d’un any (potser menys, soc fatal amb aquestes coses). Finalment, vaig decidir no anar-hi perquè, malgrat ser una fanàtica de l’escriptura de Joan Yago, vaig pensar que els tallers de final de curs d’escola són un gènere a part. De vegades són autèntiques joies (i molts s’acaben estrenant en el circuit professional, l’exemple més recent i exitós d’això seria Los bancos regalan sandwicheras y chorizos), però de vegades són el que són, una eina educativa que s’ha de contextualitzar com a tal.

Però, és clar, quan l’Escenari Brossa va decidir programar El Futur aquesta temporada, em va faltar temps per córrer a veure-la. Ja no era un final de curs, ara era un muntatge professional.

Joan Yago i la companyia (ell mateix explica que es tracta d’una creació col·lectiva) comencen viatjant al passat per, mica en mica, anar dibuixant el futur. En les primeres escenes, sentim relats del futur des del passat (per exemple, llegim una carta del 1900 que especula com serà l’any 2000 amb un encert força discutible) i, a poc a poc, el relat es va desplaçant cap al futur per mostrar-nos com els problemes concrets segurament seran diferents, però els humans seguirem sent els mateixos i tenint les mateixes inquietuds. Així, els humans del futur tractaran amb noves identitats, formes de viatjar o fins i tot amb robots, però necessitaran, com els d’ara, sentir-se segurs, estimats i útils. De fons, el Rellotge de la fi del món, un símbol real creat a l’inici de la Guerra Freda, que vol alertar-nos de com de prop ens trobem de la fi dels temps. Quan arribi a mitjanit, el món s’acabarà (actualment marca les 23.58) i al futur que ens presenta el muntatge, serà el canvi climàtic el que farà avançar la agulla. Segurament té raó.

La peça, formada per una successió d’escenes breus, compta amb set intèrprets molt joves que fan una autèntica demostració de talent canviant de cos i personatge cada pocs minuts per posar en escena un ampli ventall de situacions resoltes, des d’un punt de vista d’escenografia i vestuari, amb evident enginy. El resultat és una peça que traspua veritat, entusiasme i consciència política, i que, com passa sempre amb la ciència ficció, ens força a un reflexió interessant sobre la natura humana i el futur que ens espera.

Que Joan Yago és un dels millors dramaturgs del país no ho descobrirem ara, el que sí val la pena descobrir és el «seu» futur, una barreja gairebé alquímica d’humor, intel·ligència, militància, absurd i reflexió. Estic segura que no us deixarà indiferents.

El futur
Dramatúrgia i direcció: Joan Yago. Intèrprets: Berta Bähr, Cristina Baró, Júlia Calzada, Martí Costa, Aura Foguet, Uri Callau i Xènia Sellarés. Veu: Marina Monràs. Coreografies: Xènia Sellarés. Audiovisuals: Berta Bähr. Espai sonor: Guillem Rodríguez. Fotografies: Genia Badano.
Sala: Escenari Joan Brossa. Sala Joan Brossa. Data: 12/09/2019. Fotografia: (c) Genia Badano.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada