Els humans ens enfrontem a allò que ens supera, a les grans preguntes de la vida, de dues maneres antagòniques: des del “vull entendre” o des del “vull creure”.
El “vull entendre” resumeix en una frase la curiositat humana que ens ha portat fins l’era moderna. Amb tots els seus defectes, aquest desig de comprendre, de mesurar, d’estandarditzar i reproduir els experiments neix del neguit de preguntar-se per què la poma cau a terra quan es desprèn de l’arbre en comptes de quedar-se flotant o enlairar-se cap al cel. La resposta perquè sí, perquè sempre ha estat així, perquè déu ho vol o perquè hi ha una energia còsmica que ens estima i vol que mengem pomes no són respostes vàlides. El “vull entendre” és un camí llarg i complicat, que no es conforma i no accepta dreceres. Pot arribar a ser molt frustrant perquè després de cada resposta sorgeix una nova pregunta, perquè tot es qüestiona constantment, perquè no hi ha certeses.
En canvi, el “vull creure” mira el món amb el desig que aquest estigui governat per una entitat, una energia o un quelcom que li doni sentit, lògica i finalitat. Li agrada pensar que, com a les pel·lícules, tot això tindrà un final rodó, que hi haurà premis per participar i que les coses dolentes només passen a les persones dolentes, que hi ha una justícia universal. El “vull creure” ajuda a dormir millor a les nits i a somriure. Dóna molta tranquil·litat pensar que en algun punt d’Orient hi ha una saviesa ancestral que ja ho té tot resolt i que, mira quina sort, hi ha un paio al teu barri que te la transmet pel mòdic preu de 50 euros.
Com segurament heu deduït, jo pertanyo al primer grup, i suposo que per això la nova obra de La Calòrica em va deixar més aviat freda.
Amb El profeta, La Calòrica signa un text centrat en el “vull creure”, que barreja conceptes religiosos, místics, espirituals, mèdics i científics amb certa lleugeresa fins a crear un espectacle que transita constantment l’ambigüitat i llença missatges confusos que es resumirien en: déu existeix i pot comunicar-se amb els homes, la medicina està disposada a tot per assolir els seus avenços i hi ha coses que són així, el que passa és que no les comprenem. Aquest darrer és, potser, el fragment més perillós, el que pot fer passar bou per bèstia grossa, ja que sembla que una científica investiga amb rigor una curació sobrenatural quan el que està fent des del primer moment és intentar demostrar-la (pot semblar un matís, però no ho és en absolut). Un text que, en aquesta ocasió, no està escrit pel dramaturg de la companyia, Joan Yago (que només surt als agraïments), sinó que està signat per La Calòrica en conjunt.
Però deixant de banda per un moment el contingut, també cal dir que El profeta és, potser, el millor muntatge que he vist de La Calòrica. Amb només 3 actors teixeixen un relat articulat en tres històries diferents que transcorren en tres èpoques diferents. En total: tres històries, nou personatges i 90 minuts per explicar-la, tot un repte, sobretot pels actors. Aitor Galisteo, Esther López i Júlia Truyol fan una feina excel·lent i molt complicada en una obra que no els permet ni un segon de descans. Canvis constants de vestuari però, sobretot, d’energia per a donar vida a personatges diferents en moments molt diferents de la història. Va ser la seva magnífica feina, la seva intensitat i la seva veritat el que em va mantenir connectada a una història que, malauradament, no m’estava interessant gens. Menció especial mereixen però els dos divertits interludis musicals molt marca de la casa, tot i que, El profeta no té el to irònic d’altres muntatges de la companyia. També em va semblar molt interessant la il·luminació i la posada en escena, amb un espai únic i tres portes que simbolitzaven (més o menys) els tres moments de la història.
El profeta demostra un cop més que La Calòrica és una companyia carregada de talent, amb molt d’ofici i una gran habilitat a l’hora de construir històries complexes amb una multitud de canvis i personatges. Malauradament, a mi no em va interessar gens el seu enfoc sobre el tema que presenten. Qüestió d’opinions.