Cada any em dic que aniré a Girona a veure el Torneig de Dramatúrgia, però després recordo que el fan els dilluns al vespre, que jo no tinc carnet de conduir i que visc a Barcelona, i se’m passa fins l’any següent. Tant per tant, molts dels textos guanyadors o finalistes acaben estrenats com a obra llarga a Barcelona (al torneig, els textos són de 45 minuts). I aquest és precisament el cas d’El recanvi, el text guanyador del IV Torneig de Dramatúrgia al Temporada Alta.
El problema és que no tots els temes que donen per fer una obra de 45 minuts poden ser allargats fins a l’hora i mitja que demana el teatre més comercial (tot i que a les sales petites estem farts de veure obres d’una hora sense arrufar el nas). I en el cas d’El recanvi, aquest fet és més que obvi. La intriga toca fons ben aviat i, quan portem poc més de mitja obra, el final esdevé francament previsible. Roger Peña decideix entrar en política per imaginar com uns hipotètics poderosos associats que mouen els fils a l’ombra dissenyen un candidat perfecte a partir d’un pocapena, però al final decideix no mullar-se i quedar-se en els llocs comuns del discurs més populista i poc interessant. Decideix no parlar de política i quedar-se en l’anècdota més frívola, més fàcil, més de conversa de bar.
Per la seva part, la direcció de Mario Gas tampoc no contribueix a aportar matisos al text. Els dos protagonistes estan dirigits de manera esquemàtica, buscant constantment l’esperpent (això es manifesta de forma extrema en la gens subtil metàfora dels titelles que té lloc a cada canvi d’escena sobre una música que, per què negar-ho, resulta extremadament memorable).
En aquestes circumstàncies Mia Esteve i Iván Morales defensen el text amb professionalitat i entrega, especialment Morales, a qui no coneixia en la seva faceta d’actor i que em va sorprendre molt agradablement en la seva evolució d’home poca cosa i lletjot a atractiu polític amb carisma.
El recanvi podria ser un text amb mala baba que tirés amb bala contra el sistema polític i financer, una comèdia negra sobre el poder i les seves conseqüències, però, en canvi, tria ser una comèdia qualsevol plagada de llocs comuns i idees poc originals. Una gran oportunitat perduda.
El recanvi
Autor: Roger Peña. Direcció: Mario Gas. Repartiment: Mia Esteve i Iván Morales. Disseny de vestuari: Eulàlia Miralles. Disseny d’escenografia: Albert Ventura. Disseny d’il·luminació: Carlos Lucena. Espai sonor: Roger Peña i Alex Polls. Realització de vídeo: Punt de gir. Ajudant de direcció: Aleix Peña Miralles. Cap tècnic: Marc Lloret. Productor executiu: Xavi Lloret. Premsa: Comedia.cat. Màrqueting i producció: Borja Rabanal. Comunicació i xarxes: Mer Román. Gestió de gira: Olga Cardet. Fotografia: Xavier Gómez. Disseny gràfic: Jaume Llonch. Producció: Entresòl de Produccions. Cap de sala de Teatre Borrás: Susana Giménez. Tècnic Teatre Borràs: Susana Abella.
Sala: Teatre Borràs. Data: 24/03/2016.