Els somnàmbuls

Vaig anar a veure Els somnàmbuls, sobretot, per curiositat. Després d’uns quants anys seguint la feina de Llàtzer Garcia (La terra oblidada, La pols, Sota la ciutat, L’última nit del món, Els nens desagraïts, No m’oblideu mai) m’intrigava molt veure què podia fer aquest dramaturg i director amb una comèdia, gènere que, fins ara, jo no li havia vist.

Val a dir que per aquesta incursió, Garcia va decidir posar xarxa i basar-se en una obra preexistent del dramaturg anglès Noël Coward, però això, pel que fa aquesta crítica tindrà ben poca importància. En primer lloc, perquè no he vist Design for living, l’obra en la que es basa Els somnàmbuls i, en segon, perquè sempre he pensat que la originalitat està sobrevalorada.

Així doncs, tenim un text amb tres protagonistes, dos homes i una dona, que, al llarg dels anys aniran provant diferents combinacions de dos a la recerca de l’amor, l’estabilitat, la felicitat i, si m’apures, el sentit de la vida.

La posada en escena amb escenari central (sospito que per algun motiu de seguretat relacionat amb la pandèmia) prescindeix de pràcticament qualsevol element escenogràfic tret d’alguna cadira i un quadre. Així, la responsabilitat de tot plegat recau en un text que funciona i flueix amb el ritme que demana l’alta comèdia i en les bones interpretacions de Genís Casals, David Marcé y Laura Pujolàs que donen vida respectivament a un dibuixant, un guionista i una ex cantant d’orquestra que segueix buscant la seva vocació a qui el destí ajunta una nit de cap d’any.

Els somnàmbuls és una comèdia costumista que, tanmateix, recupera un dels temes habituals en la dramatúrgia de Llàtzer Garcia, la insatisfacció. En aquest cas, la incapacitat de ser feliç amb una sola parella, la necessitat de trobar una persona, o persones, que ens complementi totalment, que no deixi espai per la buidor existencial o la por. Garcia ho aborda amb ironia, intel·ligència, sentit de l’humor i un cert pessimisme que jo, com a mínim, agraeixo. Una bona opció per desconnectar de la pandèmia però sense deixar-nos pensar que la vida «d’abans» era massa millor.

Els somnàmbuls
Direcció i dramatúrgia: Llàtzer Garcia. Intèrprets: Genís Casals, David Marcé i Laura Pujolàs. Espai escènic: Lluís Nadal “Koko”. Vestuari: Tere Solà. Il·luminació: August Viladomat. Espai sonor: Marc Paneque i Arnau Nadal. Producció tècnica: Punt de Fuga. Ajudant de direcció i producció executiva: Arnau Nadal. Assistent de direcció: Maria Cambil. Assessorament de cos: Alba Carretero. Fotografia: Paco Amate i Sílvia Poch. Coproducció Mithistòrima Produccions S.L., Sala La Planeta i Punt Produccions S.L. Amb el suport de ICEC, Ajuntament de Girona i Diputació de Girona.
Sala: Escenari Brossa. Data: 17/09/2020. Fotografia: Paco Amate i Sílvia Poch.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.