Europa bull

Quan era petita i a Europa encara hi havia un munt de monedes i un munt de fronteres, ens van explicar que la Unió Europea, que en aquell moment era poca cosa més que un projecte, seria una unió de pobles que ens faria més felices, més iguals i més lliures. Una mena de paradís on totes les cultures tindrien cabuda i, em sembla recordar, els unicorns serien la mascota oficial.

Ara que ja soc gran, he hagut d’assumir que la Unió Europea és com tot. Una eina perquè el capitalisme funcioni millor que, de tant en tant, se’n recorda que els ciutadans existeixen i fa algun gest. Al final, per la gent del carrer, Europa només ha significat viatjar sense passaport i pagar amb la mateixa moneda (i més car, però això ja és una altra història). El cas és que, penso que, sobretot per la meva generació, Europa ha estat una mica un bluf, quelcom que no ha complert expectatives i que, al final, ha esdevingut una mica una caricatura del que havia de ser.

I precisament d’això va Europa bull (títol tan juganer com el muntatge, que es pot llegir en català o en anglès), d’esprémer al màxim la broma europea, explotant tot allò que resulta ridícul, des de la seva burocràcia fins a la relació sovint desigual entre els seus membres, passant per tot el que té de façana, pensada per alimentar una classe política que acostuma a anar a Europa en busca d’una prejubilació daurada. Jordi Oriol, dramaturg i director de la peça, dona en el clau en quan a forma i ritme. Europa bull es basa en encadenar d’esquetxos, molts d’ells sense text, que fan avançar una trama absurda centrada en la comissió de cultura de la institució europea. Amb banderes, llocs comuns, prejudicis, mites fundacionals, música tradicional, traducció simultània, vaques i molt més, Oriol fa una bona repassada a la idea d’Europa, assenyalant els seus mals i les seves contradiccions. En escena, un repartiment tot terreny balla, toca instruments, juga amb el clown i ens ofereix una funció dinàmica, indiscutiblement divertida i plena de detalls i sorpreses.

Europa bull té ànima festivalera. De fet, penso que és un d’aquells espectacles que hauria de girar per tot Europa de festival en festival, perquè el que explica és perfectament comprensible (i gaudible) a tot el continent. Un muntatge contemporani, interessant i ben confegit en tots els sentits. Bona aposta del Nacional.

Europa bull
Autoria: Indi Gest. Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol. Amb: Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Hierro, Carles Pedragosa, Karl Stets i Olga Onrubia. Música: Carles Pedragosa, Sasha Agranov i Karl Stets. Espai i vestuari: Sílvia Delagneau i Max Glaenzel. Il·luminació: Marc Salicrú. Projeccions: Marc Permanyer. Espai sonor: Jordi Salvadó. Ajudant de direcció: Anna Serrano. Ajudant d’espai i vestuari: Adriana Parra. Alumne en pràctiques de l’Institut del Teatre: Gabi Jiménez. Cap tècnic: Albert Glas. Producció executiva: Helena Font. Producció: Indi Gest, Premi Quim Masó 2018 i Teatre Nacional de Catalunya. Regidora en gira: Olalla Calvo. Amb el suport de l’oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC)
Sala: Teatre Nacional de Catalunya. Sala Petita. Data: 04/12/2019. Fotografia: (c) May Zircus.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada