Quan a la festa de presentació del Cicló del Tantarantana es va anunciar quina seria la temàtica de la nova obra de La Calòrica, es van disparar les expectatives. La suma de La Calòrica, amb la seva forma de fer teatre d’ara mateix, més el concepte d’emprenedoria sonava molt bé sobre el paper. Quan, a més, es va confirmar que seria Joan Yago, amb el seu sentit de l’humor tan personal i la seva forma de veure el món, qui signaria el text, la cosa no podia pintar millor.
I totes les expectatives van confirmar-se amb escreix a l’estrena.
Fairfly és una obra que barreja amb gran habilitat comèdia i drama per posar-nos a la pell de quatre amics que, quan veuen perillar els seus llocs de feina, decideixen muntar la seva pròpia empresa. Al llarg de 80 minuts sentirem a parlar de l’emprenedoria des de tots els punts de vista: veurem convençuts i escèptics, somniadors i pessimistes, moments de glòria i moments de merda (amb perdó), tot en l’equilibri just i amb un ritme trepidant que es manté d’inici a final. L’habilitat de Joan Yago per crear diàlegs ràpids i versemblants torna a posar-se de manifest. El text flueix i està carregat de bromes i referències a la cultura imperant del “do it yourself“, les startups i aquest discurs que parla d’emprendre i canviar al món. Tot això amb una mirada crítica, intel·ligent i gens autocomplaent que neix, segurament, del coneixement de primera mà de què vol dir muntar una empresa (perquè, què és sinó una companyia teatral?).
La posada en escena també resulta sorprenent. Fugint del teatre a la italiana, Israel Solà ha posat als personatges al voltant d’una taula, ha posat aquesta taula al centre de l’escenari del Tantarantana i ha posat al públic a quatre bandes al voltant de la taula, sobre l’escenari. Així podem gaudir ben de prop de les interpretacions i summergir-nos en la seva història sense perdre ni un detall. L’espectacle es construeix només amb aquests tres eixos: el text, la taula i l’habilitat del repartiment. Però quin repartiment. Amb una complicitat total i una gran habilitat per passar de la comèdia al drama en qüestió de segons, Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura donen vida als seus personatges amb aquella naturalitat que fa que la cosa sembli fàcil.
Fairfly fa bona la màxima del menys és més. Però és perquè el menys (text, interpretació i posada en escena) són impecables. Un muntatge de teatre que parla de debó de la realitat actual, de la societat en la que vivim, que connecta amb el públic i convida a la reflexió. Una nova demostració que Joan Yago és un dels dramaturgs més importants de la seva generació i La Calòrica, una de les companyies més interessants.
No us la perdeu.
Pingback: De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda - Somnis de teatre