No recordo quan vaig ser conscient per primera vegada que el gruix dels personatges històrics que sortien als llibres amb els que vaig estudiar eren homes, com també ho eren la majoria dels artistes i científics que coneixia. Sí que sé que, en el fons, va ser fa no tant, perquè, com passa amb tantes altres coses, que els homes són els protagonistes de la història i nosaltres una mena de comparses o elements decoratius és quelcom que les dones interioritzem ràpidament. I una de les maneres com ho fem és a través de l’educació reglada, dels llibres de text.
Però, per sort, això està canviant i les estudiants d’ara són molt més conscients del que passa del que ho érem nosaltres. Per sort, elles sí que troben a faltar més dones als seus llibres. I això és el que li va passar a la Paula Capistros, estudiant de batxillerat, quan va comprovar que el seu llibre d’història de l’art només mencionava 15 dones artistes enfront de 247 homes.
Aquest és el punt de partida de FEM, una clase accelerada d’història de l’art que fa un repàs introductori de les avantguardes feministes del segle XX. Així, el públic, assegut al voltant d’una gran taula, compta amb un dossier de classe per seguir dels temes que s’abordaran, cadascun d’ells dedicat a una artista o divereses artistes: Carolee Schneemann, Patty Chang, Ana Mendieta, Gina Pane, Cindy Sherman, Valerie Export, Judi Chicago, Shigeko Kubota, Yoko Ono, Laurie Anderson, Marina Abramovic, Guerrilla Girls i Regina José Galindo. Totes elles tenen dues coses en comú: no sortien al llibre d’història de l’art de la Paula i són dones artistes que treballen, sobretot, amb el seu cos.
Les “mestres” d’aquesta particular classe són Mercè Ubalde, Maria Donoso i la mateixa Paula Capistros, amb el suport de Marina Mora com a tècnica (però no tècnica a l’ombra, sinó asseguda a la taula amb totes i amb cert nivell de participació com a actriu). Ara bé, no estem parlant d’una classe magistral, més aviat al contrari. FEM juga a ser una classe però es tracta, més aviat d’un homenatge a les artistes que reivindica. Així, en comptes de teoritzar, Ubalde, Donoso i Capistros versionen les seves obres i performances, imaginen converses amb elles i donen veu a altres dones (no expertes en art) perquè ens expliquin com entenen l’obra d’aquestes artistes. D’aquesta manera, l’espectacle canvia de llenguatge i de to a cada escena, posant de manifest que l’art fet per dones no és quelcom uniforme ni amb un discurs únic.
D’altra banda, la feina de les intèrprets és impecable, totes quatre (però Maria Donoso d’una manera més literal) es deixen la pell en escena en un espectacle que requereix molta energia i molta veritat per connectar amb el públic.
FEM. (La llista de Lourdes) és un espectacle reivindicatiu, però també lúdic, pensat, més que perquè sortim convertits en experts en art, per fer-nos reflexionar sobre la necessitat de referents femenins en la societat i per donar-nos pistes i fils d’on estirar per descobrir noves artistes i nous llenguatges que, potser, desconeixíem. Un espectacle que s’ha fet molt en instituts (i penso que això és molt bona notícia) però que funciona igual de bé amb públic adult. Esperem que giri molt!
FEM (La llista de Lourdes)
Companyia: Teatre Kaddish / Nozomi 700. Direcció: Maria Donoso i Xavier Giménez Casas. Dramatúrgia: Maria Donoso, Xavier Giménez Casas i Núria Inés. Intèrprets: Mercè Ubalde, Maria Donoso, Marina Mora i Paula Capistros. Documentació: Xavier Giménez Casas. Disseny de llum i espai sonor: Marina Mora. Fotografia: Imma Quesada. Comunicació: Cristina Gutierrez. Testimoni en àudio: Montse Vinals. Vídeo: Tonifilmmaker. Amb la participació d’Enriqueta Marimón, Laura Muñoz, Ana Maria López, Soledad Gómez, Loli Martínez, Esther Domínguez, Laura Navarro, Montse Freire, Paula Dorado, Lidia Gabara, Carmen Molina, Maria Ángeles Albacete, Dulce López i Mirca Landi. Disseny i construcció d’escenografia: Sara Roca Martínez, Goretti Solés Martín i Jaume Piñol. Assessorament: Ixchel Montserrat i Rocío Ortega. Amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22. Data: 18/04/2019. Fotografia: (c) Imma Quesada.