Galileu

La primera vegada que vaig veure el cartell de Galileu vaig flipar una mica. La combinació no podia ser més estranya: Teatre Capitol, Carme Portaceli, Bertolt BrechtLaura Aubert, Carlos Cuevas, Oriol Guinart, Queralt Casasayas i Love of Lesbian. Allò era de debó?

Però, igual que passa a la cuina, de vegades, les combinacions més inesperades donen bons resultats i aquest és sens dubte el cas de Galileu, un muntatge no gaire convencional que la clava en molts punts.

Feia molt de temps que Carme Portaceli volia portar als escenaris aquest text de Bertolt Brecht, i volia fer-ho d’una manera que arribés al públic adolescent. Per això ha ajuntat un equip jove i ha creat un espectacle que, malgrat tenir un text que en alguns moments pot resultar una mica massa didàctic, utilitza un fet històric per parlar-nos de la societat actual amb una posada en escena sòbria però moderna, personatges atractius i música pop. A més, Portaceli aposta per fer que sigui una dona, la magnífica Laura Aubert, que torna a canviar amb èxit de registre, qui interpreti el conegut científic. Un acte de militància i visibilització que només puc aplaudir.

En un temps on la ciència es qüestiona cada cop més, on el poder cada vegada és més i més òbviament corrupte, on la raó comença a estar en entredit i la gent recorre cada vegada més a solucions fàcils per a problemes complexos (escric això contenint la respiració pels resultats de les eleccions franceses d’aquest cap de setmana), Galileu no només és un text pertinent sinó també rabiosament necessari. I muntar-ho perquè connecti amb una platea jove és, a més, un acte de responsabilitat.

Carlos Cuevas, Oriol Guinart i Queralt Casasayas completen el repartiment i fan una feina difícil i precisa a l’hora d’interpretar diferents personatges i, en el cas de Cuevas i Aubert, interpretant en directe alguns temes de Love of Lesbian.

Malgrat alguns moments on el ritme decau, Galileu és, en general, un muntatge atractiu, interessant, amb unes tesis impecables i una posada en escena sencilla, però efectiva. Tota una mostra de com pot arribar a ser de polític el teatre, fins i tot quan no parla de política.

 

Galileu

Text: Bertolt Brecht. Direcció: Carme Portaceli. Repartiment: Laura Aubert, Carlos Cuevas, Oriol Guinart i Queralt Casasayas. Col·laboració a la direcció: Ricard Soler Mallol. Traducció: Pilar Estelrich. Espai escènic: Judit Colomer Mascaró. Coreografia: Ferran Carvajal. Música: Love of Lesbian. Arranjaments i muntatge musical: Dani Ferrer. Vestuari: Carlota Ricart. Il·luminació: Adrià Pinar. Disseny de so: Efrén Bellostes. Caracterització: Toni Santos. Imatge del cartell: Arnau Oriol. Disseny gràfic: Acrònim.cat. Fotografies: Albert Armengol. Cap tècnic: Adrià Pinar. Realització dels vídeos promocionals: Arnau Oriol. Producció executiva: Roger B. Sardà. Ajudant de producció i regidor: Julio Aparicio. Producció: FEI Factoria Escènica Internacional. Amb el suport d’ICEC.

Sala: Club Capitol. Sala Pepe Rubianes. Data: 20/04/2017.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.