De petita era fan total de les Teresines (que, per motius que no vénen al cas em recordaven molt la meva veïna del davant) però malgrat això no havia anat mai a veure un espectacle de La Cubana. No sabria dir per què, però sempre ho anava deixant.

Això va acabar dimecres passat, quan vaig apropar-me al Coliseum a veure Gente bien i viure l’ “experiència Cubana” en primera persona. I, en fer-ho, vaig entendre per què La Cubana té un públic tan ampli i fidel: t’ho fan passar molt bé.

Gente bien és un espectacle àgil, divertit, esbojarrat, on la quarta paret senzillament no existeix, que juga a fons amb el públic i no el tracta de beneit, molt autoreferent i amb sortides del tot inesperades.

Al final, el text de Rusiñol i la seva història és el de menys, perquè aquesta trama només serveix de farcit i enllaç per a l’autèntic espectacle, que és el que narra com La Cubana es veu obligada a fer un musical “de debó”, de categoria, per poder competir en el panorama teatral actual. I en aquest punt, la gent de La Cubana en té per a tothom: per als actors que es comporten com a divos, per als productors que retallen pressupost, per a la tecnologia excessiva dalt de l’escenari, per als cantants que es queden afònics i les sol·lucions dràstiques que alguns empren, per als amics i parelles que es fiquen allà on no els demanen però, també, per al públic que (com la gente bien del títol) prefereix un teatre ampulós, del luxe, del muntatge gran, aquest musical amb tota la pompa i circumstància que promet La Cubana a la promoció. De fet, el darrer moment de l’obra conté una boníssima reflexió sobre com ha anat canviant l’ecosistema teatral des del naixement de La Cubana fins ara, que té ben poc de comèdia i que, almenys a mi, em va sonar melangiós, com si s’estiguessin acomiadant d’alguna cosa.

Però tota aquesta crítica i aquest discurs va vestit de la millor comèdia, amb cançons, mil canvis de roba, una multitud de personatges, referències constants a muntatges anteriors, acudits, claqué, mobles que ballen i tot el que pogueu imaginar. Gente bien és una festa i el públic n’es el convidat d’honor.

Amb el repartiment coral habitual de la companyia, on cada actor interpreta molts personatges diferents, i algunes melodies totalment encomanadisses, Gente bien és un d’aquells espectacles que et fan passar una gran estona, et fan sortir amb un somriure i, a més, et tracten amb un gran respecte. No tinc cap dubte que serà, com tots els muntatges de La Cubana, un gran èxit.

Gente bien

Idea i guió: Jordi Milán. Direcció: Jordi Milán. Repartiment: Mercè Comes, Mont Plans, Jaume Baucis, Toni Torres, Meritxell Duró, Nuria Benet, Alexandra Gonzàlez, Babeth Ripoll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés, Toni Sans, Berta Adell, Laia Piró i Jordi Milán. Música i direcció musical: Joan Vives. Música, lletra, orquestració i direcció musical: Joan Vives. Disseny dels vídeos escenogràfics: Joan Rodón (dLux) / Emilio Valenzuela (dLux). Escenografia: Montse Amenós / La Cubana. Embocadura escenari: Castells Planas. Vestuari: Montse Amenós / La Cubana / Leo Quintana. Perruqueria: Ignasi Ruiz. Barrets: Ignasi Ruiz / La Bocas. Maquillatge: La Bocas. Coreografia: Leo Quintana. Disseny de llums: Kiko Planas. Disseny de so: Jordi Agut (Choli). Disseny façana: Castells Planas. Utilleria: Xavi Tena. Disseny gràfic: Lila Pastora. Producció musical: L’Auditori de Barcelona. Administració: Natalia Morillas. Documentació i ajudant de producció i comunicació: Pol Vinyes. Gerència i comunicació: Daniel Compte. Cap de producció: Frederic Santa-Olalla. Coordinació general: Xavi Tena. Ajudant de direcció: Juanjo Sánchez. Cap tècnic: Pere-Pau Hervàs. Tècnic de llums: Ignasi Bosch. Tècnic de so: Jordi Agut.

Sala: Teatro Coliseum. Data: 12/10/2016. Fotografia: (c) David Ruano.