Gran Fracaroli - (c) Elisenda Triadó

Gran Fracaroli

Anar a veure una obra de Brossa és anar amb els ulls i les orelles ben obertes, amb ganes de deixar-se endur per la poesia i intentar, en la mesura del possible, desconnectar el conscient per deixar jugar l’inconscient.

I això és el que cal fer amb Gran Fracaroli, la darrera aposta d’Els Pirates Teatre, un muntatge basat en textos de Brossa que ret homenatge al transformisme de Leopoldo Fregoli creant un cabaret eclèctic, i en alguns moments inconnex, on es recorre a la música, el clown, l’striptease, la màgia, el transformisme (òbviament), la poesia, l’humor, les ombres xineses o l’escriptura automàtica per fer una crítica general de l’statu quo. Un Brossa, en la meva opinió, excessivament abstracte en alguns moments, on va costar seguir el fil de la dramatúrgia.

Per donar vida a aquest cabaret, Els Pirates han optat per una posada en escena molt complicada, potser massa (dins de les possibilitats que ofereix l’espai). A Gran Fracaroli, el Maldà es transforma a cada minut amb telons, cortines i caixes que s’obren, pugen, baixen, entren i surten sense parar. I a això, cal sumar-hi els canvis constants de vestuari dels intèrprets. Una feina dura i complicada que obté resultats desiguals ja que la màgia de la transformació és que no sigui vista, però al Maldà hi ha coses molt difícils d’amagar.

En escena, cinc intèrprets que s’esforcen però que, potser degut a la complexitat tècnica de la posada en escena, no arriben a mostrar la complicitat a que estem acostumats en els muntatges d’Els Pirates. Per moments, semblen més pendents d’arribar a temps al canvi o de fer l’acció que toca que cap altra cosa.

Gran Fracaroli és un muntatge ambiciós i complex, una autèntica aposta que, malauradament, no arriba a brillar com podríem esperar d’aquesta companyia. Un cabaret amb alguns moments divertits i d’altres de més oblidables que, malgrat l’evident esforç, no acaba de quallar.

 

Gran Fracaroli
Autor: Joan Brossa. Direcció, adaptació i il·luminació: Adrià Aubert. Intérprets: David Anguera, Bernat Cot, Jordi Font, Laura Pau i Lluna Pindado. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari: Maria Albadalejo. Màscares i telons: Júlia Rodon. Dramatúrgia: Ariadna Pastor. Ajudants de direcció: Laura Aubert i Eduard Autonell. Assessorament de moviment: Robert González. Fotografia del cartell: Núria Gámiz. Fotos d’escena: Toni Márquez i Elisenda Triadó. Teaser: Nina Solà i Pol Picas (Mambo Project). Producció: Marina Marcos. Regidoria: Emma Masferrer. Tècnic de so i llum: Jorge Mur. Comunicació: Maria Antolín i Ruben García. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Nau Ivanow.
Sala: El Maldà. Data: 18/03/2018. Fotografia: (c) Elisenda Triadó.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada