Que el canvi climàtic és un fet no cal ni dir-ho. I encara menys després del pas de Glòria per casa nostra. Fa temps que el tema no és si la cosa acabarà malament, sinó més aviat quan i si podem fer alguna cosa per parar el cop. En aquestes circumstàncies, és normal que el teatre s’interessi pel tema. Seria absurd que no fos així. El teatre, si alguna cosa és, és l’art de l’ara mateix. I ara mateix el planeta està en perill.
El problema és quan es fa servir un tema d’actualitat (i més encara un de tan greu) com a reclam. I tinc la sensació que això és una mica el que passa amb aquesta primera part del díptic Greta & Friday, titulada Amor pur. El díptic abordarà la història d’amor d’un noi i una noia que es coneixen a les vagues Fridays for future, les protestes organitzades per Greta Thunberg. A la primera part veiem com s’enamoren, a la segona part veurem com és la seva vida adulta. El problema arriba quan intentem posar massa elements a la història. A Amor pur trobem una història d’amor, certa reivindicació ecologista molt etèria i una barreja de llenguatges que inclou text, poesia, cançons, moviment, clown i circ, tot això en poc més d’una hora i en la minúscula sala Palau i Fabre de l’Escenari Brossa que, òbviament, no va ser pensada per fer-hi acrobàcies.
El resultat és un muntatge que costa saber cap a on va, que només fa servir els Fridays for future i la reivindicació ecologista com a excusa per mostrar-nos una història d’enamorament més aviat carrinclona que no para de repetir la paraula «amor» a cada frase fins gairebé buidar-la de sentit. La sensació general és que la conseqüència més greu del desastre climàtic serà que els nois i noies del primer món ja no podran enamorar-se despreocupadament agafadets de la mà sota la posta de sol com ha estat tota la vida. Com si la pitjor desgràcia de la fi del món fos la fi de l’amor romàntic.
Així, el text d’Albert Mestres, que també dirigeix, avança amb un ritme monòton sense generar gaire interès mentre els intèrprets es deixen la pell en escena. Lola Carandell i José Luis Oliver treballen dur i toquen tots els pals. Fer acrobàcia en aquell escenari no és senzill ni agraït i cal aplaudir el seu mèrit. Però, malgrat tot, el muntatge no acaba d’agafar volada en cap moment.
Tinc la sensació que el principal problema de Greta & Friday I: Amor pur és que no sap què vol explicar, ni com fer-ho. Esperem que la segona part del tríptic, signada per Queralt Riera, sí trobi el to i el discurs.